Ha mort a la clínica Sant Francesc d’Assis de Madrid als setanta-tres anys víctima de la Covid-19.

La justícia espanyola, de la qual fan gala i defensen partits com a PP, PSOE, Cs i altres, no ha estat capaç de jutjar a un criminal com aquest, els delictes del qual eren notoris. Després, que demanin respecte per a la justícia. El respecte es guanya actuant com cal, no amb xerrameca barata.

Tot gràcies al pacte de la mal anomenada transició, moltes ombres encara en aquest pacte que no s’han explicat, el PSOE és incongruent en massa ocasions, defensant a la família reial i impedint la seva recerca com també la d’aquest torturador.

Durant la dictadura franquista va ingressar en el Cos General de Policia, i va arribar a ser el número dos del comissari Roberto Conesa en la brigada políticosocial. Aviat es va fer conegut per les pallisses i els maltractaments que infligia als detinguts durant els interrogatoris en la seu de la Direcció General de Seguretat a la capital.

En 1974 un jutjat de Madrid va condemnar-lo a una multa per coaccions i maltractaments infringits al periodista Paco Lobatón. L’exparlamentari regional José Luis Uriz el va relacionar amb la mort de l’estudiant Enrique Ruano, ocorreguda en 1969 en circumstàncies encara no aclarides del tot.

A partir de 1977, en ple procés de la Transició, va passar a ser inspector del Cos Superior de Policia i integrat en la nova Brigada Central d’Informació, després de la desaparició de la Brigada Polític-Social. En aquesta època es va destacar en la lluita antiterrorista contra el GRAPO, especialment per l’alliberament del president del Consell d’Estat, Antonio María d’Oriol, que havia estat segrestat per aquell grup. Al juliol d’aquest any el ministre de la Governació Rodolfo Martín Villa li va concedir la medalla de plata al Mèrit Policial.

A aquesta es van unir posteriorment tres medalles més. Aquestes últimes sense saber-ne quins mèrits va fer per merèixer-les, gràcies a aquestes medalles la seva pensió es va revaloritzar en un 50%, el que li va permetre viure una plàcida i tranquil·la jubilació.

En 1981 va ser traslladat a la Comissaria General de Policia Judicial, la qual cosa va interpretar com una mesura per a «intentar millorar la imatge de la Brigada Central d’Informació». Poc després, en 1982 va abandonar la policia i des de llavors va passar a treballar com a cap de seguretat per a diverses empreses privades.

El 18 de setembre de 2013 la jutgessa argentina Maria Servini va dictar ordre internacional de crida i cerca contra ell i altres quatre antics membres de les forces de seguretat franquistes. La justícia argentina li reclama per un delicte de tortures comès contra tretze persones entre 1971 i 1975, sobre la base d’una querella realitzada per antics opositors a la dictadura franquista.

En vistes d’una possible extradició, el 5 de desembre l’Audiència Nacional li va retirar el passaport i li va ordenar presentar-se cada setmana en seu judicial. A l’abril de 2014 l’Audiència Nacional va rebutjar l’extradició de González Pacheco, argumentant que aquests delictes de tortures estan «àmpliament prescrits», en oposició al raonament jurídic de la magistrada Servini.

El 10 de maig de 2018, l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica va sol·licitar al Ministeri de l’Interior que se li retirés la medalla al mèrit policial concedida en 1977, petició que va ser rebutjada pel ministre Juan Ignacio Zoido. No obstant això, després del canvi de govern, el ministre Fernando Grande-Marlaska va decidir reprendre l’estudi de la petició.

Així i tot ja no s’hi és a temps per a res més. Un altre franquista que ha mort al llit sense haver estat jutjat a diferència dels judicis que en Alemanya i Itàlia es van fer contra els col·laboradors dels seus règims feixistes, Un cop més es valida la frase “España es diferente“.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? La justícia espanyola no ha jutjat ni jutja el franquisme, la pregunta és per què? Cal recordar que el franquisme, a hores d’ara, no ha estat condemnat a les Corts espanyoles passats quaranta-cinc anys de la mort del dictador. És lògic en un país, suposadament democràtic, que això es consideri normal? És de debò Espanya el país democràtic del qual presumeix, tot sovint, la classe política espanyola?

1 COMENTARI

  1. Un fill de puta menys, però en queden tants… Merda d’Estat de Pandereta i Garrote Vil, que paga y proteje a assessinos y ladrones.

FER UN COMENTARI