Qui controla les notícies falses a Internet?

Publicada: 16/05/2020 09:02h

És una pregunta que es planteja moltíssima gent. En les conferències de premsa des de la Moncloa dedicades a informar sobre la pandèmia (?) vàrem escoltar a un alt comandament de la Guàrdia Civil confessar que vigilaven les xarxes socials per així controlar i anul·lar totes aquelles falses notícies que qüestionessin o critiquessin la tasca del govern.

Que existeixi un organisme que vigili, controli i desmenteixi falsedats, a més d’anul·lar-les, em sembla una bona idea, sempre que aquest organisme no sigui partidista ni actuï en favor d’una causa, ideologia o d’un govern bé sigui estatal, autonòmic o de corporació municipal. Afegiria sindicats, organitzacions empresarials i mitjans d’informació.

Si donem un tomb per les xarxes socials, observarem l’existència d’ofertes de tota mena, fins i tot, de mediques i sanitàries que ignorem si han passat algun tipus de control o no. També es veuen notícies, especialment en moments de crisi política o abans d’eleccions que no són certes o estan manipulades de forma expressa i no hi ha cap organisme que ho controli.

A continuació poden veure un vídeo aparegut a la tardor de 2019, en el segon aniversari del referèndum de Catalunya on es veuen uns aldarulls, presumptament provocats pels CDR catalans, on se’ls acusa de terroristes, de seguir les instruccions de Torra i comparar-lo amb ETA, a ell i als presumptes CDR catalans. També es demana l’aplicació immediata del 155.

Aquest vídeo no va estar controlat ni anul·lat. Que potser agradava a segons qui? El que es va poder fer, un cop esbrinat l’origen de les imatges, va ser sobreposar unes explicacions de la realitat i uns consells perquè la gent no es deixés enganyar. Aquest exemple no és el suficientment greu per a actuar? Clar que no atacava ni criticava el govern de l’estat.

Actualment ens trobem immersos en una greu situació sanitària provocada pel coronavirus. Doncs bé, ara hi ha qui se n’ha aprofitat del moment delicat que estem passant, amb milers de morts a causa del covid-19, per difondre a internet un atac despiadat contra Catalunya en el que s’acusa el govern de la Generalitat d’insolidari, immoral, criminal, lladre… Vegin el següent vídeo i ho podran comprovar.

Hauran pogut comprovar els insults que ens han dedicat, així com les mentides que, sense cap vergonya, han expressat. Segons es diu, Catalunya no té dèficit fiscal sinó superàvit, ja que si el país subsisteix és gràcies a la suor de la resta d’Espanya, ja que no aportem res i, a sobre exigirem més diners que ningú. Només m’agrada una frase en la que diuen: “Por que no los echamos”?

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? No són aquests dos exemples motiu suficient perquè un organisme estatal actues en conseqüència o només actuaria si critica al govern que, en el cas de la sanitat, possiblement s’ho ha merescut? Els recomano, si no l’han pogut llegir, l’article anterior titulat: “Perquè a Espanya s’odia a Catalunya?“. L’odi també és un virus que està instal·lat a Espanya per obra i gràcia de l’oligarquia dominant, determinats partits polítics i els seus mitjans afins i que no té res a veure, majoritàriament, amb l’opinió dels ciutadans espanyols.

COMPARTIR

2 COMENTARIS

  1. Compte que aquest odi cap a nosaltres és “projectat”, ens el “projecten” i així al ser “projectat” ells el veuen i el senten al revés, ho veuen com com si fosim nosaltres els odiadors i no els odiats. D’aquesta manera el mecanisme auto-engany allibera la seva identitat del sentiment de culpa. Per això mateix és diu també mecanisme de defensa o autoengany. Hi haurà algú més béstia que ens odia i punt i ja li està bé viure odiant. Però aquestes coses habitualment és “projecten”.

  2. Ho comento més i millor?:
    Odis, enveges i mecanismes de defensa o autoengany.—
    Per començar, ells s’alliberen del propi auto-odi barrejat de sentiment de culpa, llògic per sé com són, “desplaçant-lo” cap a nosaltres, però compte, “projectat” (ho capgiren), de tal manera que per ells som nosaltres els odiadors. I així ells salven, al seu mal entendre i sentir, la propia identitat. Dos prou sabuts autoenganys, el desplaçament i la projecció. La “negació” de lo evident n’és un altre. Pobres!!!!!!

    Nosaltres en aquest cas està clar que no ens autoenganyem. No en tenim necessitat. No els maltractem, ni els robem, ni sometem, ni etc etc.
    El que si que ens pot passar a nosaltres, és el “Síndrome d’Estocolm” i amb diferents graus crec ens passa. Hem de vigilar.

FER UN COMENTARI