Com molt bé diu un missatge que corre per les xarxes socials, els que tenim una certa edat hem anat a Perpinyà a comprar llibres prohibits (publicats a Argentina o Mèxic), a veure pel·lícules prohibides a Espanya, i ara, en una suposada democràcia i en ple segle XXI, hem hagut de desplaçar-nos de nou perquè hi ha persones que estan prohibides a Espanya en regim de llibertat, sempre ens cal marxar!

El govern de les Espanyes, democràtic com és ell, ha intentat per la via diplomàtica que el país veí no autoritzés l’acte a la capital de la Catalunya Nord. No havent-ho aconseguit, ha desplegat a la Guàrdia Civil a la frontera per actuar com a la dècada dels 50 del passat segle, provocant cues quilomètriques fent passar els vehicles i autocars d’un en un després d’inspeccionar-los. Qui aquestes línies subscriu ha arribat al lloc de la trobada a dos quarts de dues havent sortit de La Garriga a dos quarts de vuit del matí.

Hem tingut coneixement que un centenar d’autocars ha hagut de donar la volta no podent arribar a la seva destinació, malauradament la gendarmeria francesa hi ha col·laborat alentint la sortida del primer peatge francès. Una altra cua que ha ocasionat la parada obligatòria dels autocars doncs els conductors ja feia 4 hores que conduïen i era obligatori un descans. Assabentada l’organització ha endarrerit l’inici de l’acte una hora que, per a molta gent ha estat insuficient.

Per acabar-ho d’adobar, els autocars estaven aparcats molt lluny d’on s’havia celebrat l’acte. A tall d’exemple, jo mateix vaig necessitar hora i mitja per arribar al meu (entre 6 i 7km) i la cua encara es perdia de vista. Què pensarà la dreta espanyola i la caverna que, tot i amb aquestes “facilitats” l’acte fos un èxit havent superat la xifra d’assistents més de 200.000 persones?

La premsa de Madrid no ha pogut ignorar l’èxit de la convocatòria però, evidentment, ha criticat al govern francès igual que han fet molts polítics de dretes que ho han considerat una ofensa a Espanya.

Entre les ofeses no podia faltar la diputada del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, marquesa de Casa Fuerte. Ahir, a última hora, va tenir una ficada de pota i, avui ha demanat a través de Twitter que el govern francès d’Emmanuel Macron “deixi clar que el pròfug Carles Puigdemont no és benvingut a França”. I exigeix que “ho faci en raó del seu compromís amb els grans valors europeus” que, segons ella, comparteixen en “solidaritat democràtica amb Espanya” (?).

L’independentisme continua ben viu i la prova de Perpinyà ho ha demostrat, m’atreviria a dir que no hi ha cap líder europeu que, amb totes les pegues i dificultats abans exposades, reuneixi tanta gent com ho ha fet ell i és això, precisament, el que indigesta a tants polítics, periodistes i tertulians espanyols.

El govern espanyol ha iniciat el que s’anomena “mesa de diálogo” però no sabem quines són realment seves intencions, el que està clar és que el poder judicial -ara políticament independent- continua la repressió contra l’independentisme i es pensa o no entén que puguin fer-se actes com el que s’ha fet a Perpinyà ni que la justícia europea no els doni la raó en moltes ocasions.

FER UN COMENTARI