Si féssim un repàs a la història de la monarquia espanyola ens adonaríem que ha estat un veritable caos, especialment la dels Borbons, la qual cosa no significa que la dels Àustries fos modèlica, tan sols els dos primers tindrien un aprovat, els altres, especialment l’últim un desastre. La seva mort, sense descendència, va provocar l’arribada dels Borbons francesos i una cruel guerra de la que encara se’n pateixen les conseqüències

Van haver-hi dos segles d’incertesa, la guerra del francès Pepe Botella, germà de Napoleó dos anys amb l’italià Amadeu de Savoia, un altre cop els Borbons i dues repúbliques, fins a arribar el cop d’estat de Franco l’any 1936 que va donar pas a una dictadura fins al 1975 en què, per desig exprés del dictador, es va de nou restaurar la monarquia borbònica amb el nét d’Alfonso XIII, Juan Carlos I, dit “el Campechano“.

Mort el dictador, proclamat el rei i establerta la transició amb una nova constitució democràtica, els ciutadans (jo entre ells) vàrem creure que, per fi, Espanya s’afegia a les democràcies europees i es convertiria en un estat modern on la figura del monarca seria, salvant les distàncies, similar a la monarquia anglesa. Com ens vàrem equivocar.

Amb l’excepció del 23-F, tema no del tot aclarit, duran anys va existir un pacte de silenci sobre la vida privada de Juan Carles de la que només es parlava de les seves caceres amoroses per alguna fotografia o la premsa estrangera, fins que el silenci es va trencar i aparegueren reportatges i llibres que en parlaven del rei conqueridor, inclús en algun dedicat a Sofía de Grècia.

De mica en mica van anar sortint a la llum notícies de les que es sospitava o es deien amb la boca petita, com ara la sospita de rebre un percentatge de comissió per cada barril de petroli que arribava a Espanya, fet que més tard es va confirmar. Se sospita d’ell per la compra del Banc Saragossà en favor de l’anglès Barclays del que rebria una comissió. No ha declarat mai els diners que tenia i té a l’estranger i no s’ha publicat mai les seves declaracions d’impostos si és que les ha fet.

Des que va renunciar a la corona, abdicant en favor del seu fill i actual monarca, va perdre la seva inviolabilitat recollida en l’article 56.3 de la Constitució. Ara mateix gaudeix d’un aforament especial i només podria ser jutjat pel tribunal suprem, així i tot la fiscalia d’aquest tribunal va arxivar i donar per tancada una possible demanda contra ell. Actualment se sap que ha tingut diners a Suïssa i un fons a Panamà, del que Felipe VI n’és beneficiari. Totes dues notícies han vingut del país helvètic i del regne unit. Què farà la justícia espanyola? La suïssa ho investiga, però el congrés ha rebutjat crear una comissió d’investigació amb els vots de PP, VOX i PSOE.

Inviolabilitat no és el mateix que immunitat. Una cosa és no jutjar-lo com a cap d’estat i una altra no fer-ho com a persona particular no exercint el càrrec. Opino i, molts juristes així ho han manifestat. En els fets ara descoberts Juan Carlos I ha actuat com a particular i no com a cap d’estat, per la qual cosa podria ser jutjar per blanqueig de capitals, tenir diners a l’estranger i eludir el pagament d’impostos.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Consideren normal la forma en què Juan Carlos I ha fet la seva fortuna? Ell, que en cada aparició per televisió feia esment del model de transparència i dignitat al que estaven obligats a mantenir els dirigents públics i polítics. No creuen que hauria de demanar perdó pel seus actes? És aquesta la monarquia que esperàvem quan vam votar la Constitució?

1 COMENTARI

  1. Calos lV el Rey Cornudo
    María Luisa, mujer del Rey Carlos IV había comunicado a su confesor, Fray Juan de Almaráz “Ninguno de mis hijos lo es de Carlos IV, la dinastía Borbón se ha extinguido en España”.
    I podriam continuar amb els despropòsits.

    Aquesta gent no m’interessen en absolut.
    Impostors o no, no em mereixen cap especial respecte i per tant cap ni un reconeixament per la meva part.

FER UN COMENTARI