És lògica la inviolabilitat del cap d’estat?

Publicada: 15/03/2020 16:57h

Com podrà imaginar-se el lector, pregunto per la lògica del fet, no qüestiono la seva legalitat, ja que aquesta està recollida en la constitució espanyola (títol II de la corona, article 56.3) que diu textualment el següent. La persona del rei és inviolable i no està subjecta a cap responsabilitat. Els seus actes seran sempre subjectes a referendament en la forma establerta en l’article 64, sense la qual no tindran validesa, llevat del que disposa l’article 65.2 (casa reial i privadesa).

Segons diu l’article 56 1. El rei és el cap de l’Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament de les institucions, assumeix la més alta representació de l’Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen la Constitució i les lleis. A causa de la feina que tenia encomanada, per quins set sous necessitava tenir inviolabilitat?

La monarquia es va reinstaurar per voluntat d’un dictador, la transició a la democràcia es va fer en moments molt difícils, amb el franquisme força viu i l’exercit expectant, potser per això la constitució que es va establir va sorgir d’un pacte que, a hores d’ara trobem estrany.

Els escàndols protagonitzat per Juan Carlos I han estat silenciats pels mitjans de comunicació fins no fa gaire temps, dones, amants, caseres d’elefants, demandes de suposats fills, venda d’armes, comissions, fiscalitat, fortuna personal i d’altres han anat sortint a la llum cap al final del seu regnat, però la inviolabilitat va impedir qualsevol acció per part de la justícia. També ha  quedat un dubte raonable, sense aclarir, sobre l’actuació del rei emèrit el 23-F.

Ara es torna a parlar de l’AVE a la Meca i els 100 milions d’euros que hauria rebut del govern de l’Aràbia Saudita com a regal i/o comissió. Hi ho sabíem per les declaracions de Corinna, recollides per Villarejo, però la fiscalia va arxivar el cas. És Suïssa la que ara investiga el cas i la justícia espanyola es veu obligada a col·laborar.

Joan de Borbó, al morir, va deixar una herència de 1.000 milions de pessetes que també eren al país helvètic. Si repassem la historia dels Borbons, la majoria tenien diners a l’estranger i es considerava normal, és lògic que fos així? No confiaven en la banca i l’economia del país en el que regnaven?

El representant de Bildu al senat va fer una proposta per treure tots els aforaments polítics i la inviolabilitat al cap d’estat. No va prosperar, com tampoc ha prosperat ara la creació d’una comissió d’investigació a Juan Carlos I que, tot i ser rei emèrit, té un aforament que li permet un tracte especial de la justícia espanyola.

Com es qualifica en dret a qui encobreix a qui ha comès un delicte? Com és que es neguen determinats partits polítics a investigar el que està en boca de tots? No ha estat el mateix rei el que en els seus discursos parlava d’ètica i comportament dels responsables polítics i deia que la justícia era igual per a tothom? Què en pensen els integrants i votants dels partits que ara neguen la formació d’una comissió d’investigació? És Espanya una democràcia plena o hi ha qui té el dret d’estar al marge de la llei, amb el beneplàcit de PP, Cs, VOx i PSOE?

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? On és la transparència a la que tenim dret tots els ciutadans? Una persona no votada ni escollida pel poble, té el dret a ser inviolable segons la constitució? Vull recordar que Juan Carlos I no va jurar ni prometre mai la carta magna que es, per ironies del destí, la norma que fins ara l’ha protegit.

FER UN COMENTARI