Una nova vergonya, el judici a Trapero i els Mossos

Publicada: 26/01/2020 22:13h

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluis Trapero, ha admès aquest dimarts en el seu judici farsa, que va sentir una enorme tristesa en conèixer que l’Audiència Nacional li investigava per un delicte de sedició per l’actuació en el setge a la Conselleria d’Economia el 20 de setembre de 2017 per considerar que va ser imputat per sedició per fer el seu treball el millor que va poder.

Em provoca una tristesa enorme, ha dit, que un comandament de policia hagi d’escoltar les coses que hem arribat a escoltar, que hem fet i no hem fet, ha contestat Trapero al fiscal de l’Audiència, Miguel Ángel Carballo sobre un correu que va enviar als Mossos després de conèixer que la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, l’investigava per un delicte de sedició pel 20-S.

Són moltes les opinions que posen en dubte el judici i la seva finalitat, vegin el següent vídeo.

El judici no és més que una venjança dels aparells de l’estat per desprestigiar els mossos, per la seva actuació el 20-S i l’1-O, i el primer implicat, lògicament, és el major Trapero com a màxim responsable de la policia catalana d’aleshores. Que els mossos d’esquadra, en momes 48 hores, demostressin la seva professionalitat per desmantellar i abatre a la cèdula jihadista, autora dels atemptats de Barcelona i Cambrils, quasi no han tingut ni el reconeixement que es mereixien.

Que el dia del referèndum tanquessin més col·legis electorals que la policia nacional i la  Guàrdia Civil conjuntament i sense carregar contra la població sembla que tampoc va ser un mèrit, és te la sensació que causar 1066 ferits intentant que no poguessin votar -entre ells la pèrdua d’un ull d’un pacífic votant- ha estat objecte de felicitació per part de l’aparell de l’estat.

Estem a l’espera dels testimonis que han de declarar la propera setmana, entre ells el responsable de les càrregues contra la població civil, Pérez de los Cobos, que segurament no reconeixerà la  tasca dels mossos i carregarà contra ells dient que van desobeir les ordres. La pregunta és: l’ordre era apallissar la gent? Està orgullós l’estat de les imatges que van donar la volta al món? Creeu de debò que aquesta era la solució? Si la resposta és que sí, no hi ha cap dubte, la seva sentència serà condemnatòria, tant per als mossos com pel major Trapero.

La paraula democràcia figura en el diccionari de la llengua espanyola, aplicar-la és el que encara no s’ha aconseguit plenament. En nom a la sagrada unitat pàtria tot si val però els drets, la llibertat d’expressió, de reunió o dissidència manifestament pacifica no es contempla si atempta contra la unitat esmentada. La transició es va fer ràpidament pactant amb els poders fàctics existents del franquisme i, ara, n’estem patint les conseqüències. Que un responsable com Pérez de los Cobos fos un voluntari falangista i donés suport a Tejero el 23-F crec que ho demostra fefaentment.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? És un judici o una venjança? L’actitud dels mossos en les dues dates assenyalades, creuen que son les d’una policia democràtica i moderna? La que van tenir les forces de seguretat de l’estat, pertanyen a una democràcia moderna o… son el reflex d’un estat autoritari? Confien, realment, en una sentència absolutòria?

FER UN COMENTARI