Doncs sí, tot i que personalment em costa d’entendre, encara hi ha gent que hi confia en la cada cop més desacreditada justícia d’aquest país. No hi ha dia en què els mitjans no ens aportin noves notícies que confirmen els dubtes, les últimes han estat la posada en llibertat dels CDR de Sabadell, acusats inicialment de terrorisme i que, a manca de proves, els han deixat en llibertat, també m’ha estranyat molt l’anul·lació del judici contra els feixistes que van assaltar la Blanquerna a Madrid l’any 2013 i que mai han trepitjat la presó.

L’emprenyament de la judicatura espanyola ha arribat a un grau que fa témer el pitjor, les decisions que vénen d’Europa (Suïssa, Bèlgica, Alemanya i Regne Unit) no han agradat als jutges espanyols, per últim, la sentència del TJUE sobre Junqueras i la negativa del Suprem a fer-la efectiva, tot i haver-hi sol·licitat una prejudicial i comprometre’s a tenir-la en compte. El seu emprenyament s’ha disparat amb les declaracions del vicepresident, Pablo Iglesias, en una cadena de televisió.

El que va declarar Iglesias és una veritat com un temple. Qui no recorda les sentències d’Europa contra decisions de tribunals espanyols, com ara el tema hipotecari i les clàusules sòl? També es van referir als drets humans per tortures, la doctrina Parot i els casos Juan Maria Atutxa i Arnaldo Otegi, tots dos desqualificant el Suprem.

Un altre despropòsit o, ridícul, segons com es miri, van ser dues sentències del suprem que, en menys de 48 hores es va desdir de la que havia dit dos dies abans, es tractava de qui s’havia de fer càrrec de l’impost d’actes jurídics documentats. La primera sentència deia que l’impost l’hauria de satisfer la banca; després de la protesta de la patronal bancària, el TS va canviar d’opinió. Va ser lògic aquest canvi d’opinió?

Algú es pregunta com s’ha arribat a aquesta situació? Com es pot pretendre desvincular la justícia de la política si són els partits els que anomenen els integrants del Consell General del Poder Judicial?

Independent del que digui Europa, els que encara confien en la justícia espanyola, estan d’acord amb la sentència als joves d’Altsasu, tractats com a terroristes, per una baralla de bar, a altes hores de la nit, amb uns guàrdies civils vestits de paisà? I que pensen del judici al procés? Estan d’acord amb les sentències? I què opinen del que molts juristes han dit de la vista manifestant la desproporció de les penes i la manca d’imparcialitat del tribunal?

Avui, abans d’escriure aquestes línies he llegit la següent notícia: “El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha tornat a condemnar Espanya, per no escoltar uns acusats en la vista pública”. No és el primer cas que aquest fet es produeix i, l’article en qüestió ressalta que és una pràctica habitual de la justícia espanyola.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Seguim tenint motius per desconfiar de la justícia espanyola o ens ho tenen que dir des d’Europa? No s’ha polititzat excessivament la política espanyola per la manca de preparació i professionalitat dels polítics actuals? Confiar en els tribunals per resoldre problemes polítics no n’és una prova fefaent del seu fracàs?

1 COMENTARI

  1. Quan es tracta de l’unitat de Ñ van tots a una “contra viento i marea”, embestint com un toro i no els importa àdhuc fer el ridícul. Per cert, una unitat molt peculiar: a la força, criminal, castradora, uniformitzadora, ineficàs, estúpida doncs tothom i perd, antidemocràtica, etc etc etc

FER UN COMENTARI