Els estatuts d’autonomia són lleis orgàniques de l’Estat que emanen dels principis constitucionals. No? Doncs bé, quan una llei orgànica aprovada per les corts espanyoles i refrendada per la ciutadania del territori és “cepillada” per membres del PSOE, qui es passa pel forro el mandat constitucional?

La constitució espanyola del 78 dóna carta de legalitat i per tant, poder legislatiu, al Parlament de Catalunya. Qui envia sistemàticament al Tribunal Constitucional totes o gairebé totes les lleis sorgides del parlament català per tal que no siguin aplicables? Qui se salta la Constitució? Què fa el Tribunal Constitucional amb aquests textos legislatius? Els admet a tràmit, els guarda en un calaix fins que se’ls mengin les rates. Això cau dintre la Constitució?

Quan el senyor Pedro Sánchez recorda públicament de qui depèn la fiscalia, no treu del mandat constitucional la divisió de poders?

Amb aquesta experiència, s’estranyen que Catalunya digui prou i vulgui ser mestressa de les seves decisions, amb encerts i errors, però amb responsabilitat plena?

Si ara, que els córrer pressa en formar govern a l’Estat i evitar unes terceres eleccions que serien la riota de propis i aliens, parlen de possibles acords però sempre dins la constitució espanyola del 78. Qui ha fugit del marc constitucional? Qui ha incomplert els compromisos pressupostaris i d’inversions vers Catalunya? Qui ha generat desconfiança absoluta amb els constitucionalistes? De vegades sembla que la memòria en política s’esvaeixi en un tres i no res.

Siguem seriosos, senyors. Ja n’hi ha prou de tanta mentida i fanfarroneria.

Primer respecteu les lleis, les institucions i els seus dirigents, tracteu-los amb la dignitat i respecte que en mereixen ja que en política democràtica, aquests són els representants legítims escollits per la ciutadania, després podem parlar de tot dins de la Constitució.

FER UN COMENTARI