La justícia espanyola m’exaspera cada dia més

Publicada: 13/12/2019 18:07h

Tot just avui, mentre escric aquestes línies, Espanya celebra l’aniversari de la Constitució de 1978. Han passat 41 anys i la carta magna, a excepció de dues modificacions, segueix sent la mateixa, el que ha canviat és la seva lectura i restrictiva interpretació, molt diferent de l’original i que, val la pena ressenyar-ho, no ha estat votada pel 80% de l’actual ciutadania.

1229976_1

Així i tot, avui no parlaré de la Constitució. Diverses notícies de premsa i xarxes socials, m’han fet decantar l’article envers la justícia espanyola, tema aquest al que m’he referit en diverses ocasions. Una d’aquestes notícies deixava al descobert les mentides que responsables de les càrregues policials l’1-O, van declarar en el judici al procés.

Igualment ens assabentem que, a petició de l’advocat de l’estat i la fiscalia, l’ajuntament de Barcelona ha estat expulsat de la causa per l’audiència provincial i no podrà actuar d’acusació particular. Pregunto: Com es fa un judici sense acusació efectiva? Diuen que no deu fer-ho una administració. Faré una altra pregunta: Com es va permetre a VOX exercir l’acusació en el judici del procés si es tractava d’un partit polític? Ajuntament no, partit de dretes sí.

Una altra notícia revela que el jutge Marchena (Suprem) no va informar el TJUE la resolució de 14/10/2019 en la que suspenia la inhabilitació de Junqueras fins a conèixer la sentència del tribunal europeu. És normal aquest descuit per part del suprem? Es diu tota la veritat o només el que interessa? Encara hi ha molta gent que nega que el judici no era polític (?). Què pot passar a partir d’ara si el TJEU reconeix Junqueras com parlamentari europeu? Quins efectes pot tenir en la sentència del suprem? Vegin el següent vídeo.

Ja no es tracta del que digui el TJUE, són més de cinquanta organitzacions de juristes, premis Nobel de la pau, polítics europeus, mitjans de comunicació de tot el món, tots ells encapçalats per l’ONU i Amnistia Internacional que reclamen la llibertat dels processats i una interpretació com cal del delicte de sedició que no existeix en cap democràcia europea.

A Catalunya es diu que, quan falla la memòria cal recórrer a la ingesta de cues de pansa, avui sembla que ningú -a Espanya- no recorda que tot ho va iniciar un tal M. Rajoy i els seus amics del Constitucional que es van carregar l’Estatut. Ara aquest individu ha publicat un llibre en el qual menteix o… va mentir temps enrere sobre el 155 i la seva, o no aplicació, si Puigdemont hagués convocat eleccions o això és el que es va fer públic llavors.

Em comptes de negociar alguna mena de pacte, va lliurar el problema a la justícia i se’n va rentar les mans com polític maldestre. Aquest va ser el principi, la justícia espanyola li podrà demanar algun tipus de responsabilitat? No és molt greu tot el que, amb la seva acció, fora de lloc, ha provocat fins ara? El mateix TC va vulnerar la constitució i Catalunya no disposa d’un Estatut com la carta magna estableix. Puc refiar-me’n de la justícia espanyola?

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? És lògic tot el que està passant? En el cas que la justícia europea li doni un repàs a l’espanyola, com acabarà la cosa? Algú assumirà les culpes o s’ignoraran les resolucions de la justícia europea? No hi ha motius, més que sobrats, per voler la independència?

1 COMENTARI

  1. SI CATALUNYA DISPOSES D’UNA DEFENSA EFECTIVA CONTRA ELS OCUPANTS, NO TINDRIEM PRESOS POLITICS I SERIEM LLIURES, QUAN LES COSES NO ES FAN BÉ DES DEL PRINCIPI, ELS CULPABLES DEL FRACAS SON ELS AUTORS DE LAS CAGADES..

FER UN COMENTARI