El rei d’Espanya, cap de l’estat i comandament suprem de les forces armades (segons l’article 62 apartat H de la Constitució del 78), ha vingut a Barcelona —i no a Girona— a fer entrega als guanyadors del premi que porta per nom: Princesa de Girona, títol que té la seva filla Leonor.

Per bé que la nena hagi llegit prou bé un escrit en català i dir-nos que estima molt a Catalunya, tots els mitjans de comunicació ha parlat ben poc de l’acte en si, a excepció naturalment, de publicar que un dels guardonats que va recollir el premi duia un llaç groc a la solapa.

El que realment ha estat notícia d’aquesta visita, ha sigut la gran manifestació que es va dur a terme en contra de la monarquia representada pel rei Felip. La manifestació va provocar que molts assistents no van poder arribar al Palau de Congressos de Catalunya, tot i ser totalment pacifica i sense incidents dignes de menció.

El monarca no se’n va estar d’avisar Catalunya que “la violència i la intolerància no caben dins de la democràcia”. Considera, potser, que Espanya és una democràcia consolidada i un estat de dret modèlic? Quina ha estat la seva actuació envers Catalunya? Un analista objectiu li preguntaria: Quina autoritat moral té sobre els catalans per parlar d’aquesta forma? Quin tant per cent de votants catalans el consideren com el seu cap d’estat?

Què ha fet fins ara perquè els catalans sentin respecte i afecte per la monarquia? I més encara després de la seva actuació en el problema català. Quan era un príncep va dir a Barcelona: “Catalunya serà el que els catalans vulguin” i aquests han expressat democràticament el que volen però el Felip ja no recorda, o no vol recordar-se’n del que anys enrere havia dit.

Ha escoltat algun cop les queixes de la societat catalana? No ha considerat mai que l’estatut aprovat pels parlaments espanyol i català i votat en referèndum pel poble fos qüestionat pel Constitucional? O que els articles anul·lats de l’estatut català siguin vàlids en València i en Andalusia. No recordo cap opinió seva al respecte. No diu que tots els espanyols som iguals?

A intentat algun cop fer de mediador entre les parts o s’ha posat en contra de Catalunya sense intentar-ho? Quan va actuar ho va fer en favor de la repressió, de l'”a por ellos” i l’article 155. Qui no recorda el seu discurs del 3 d’octubre de 2017? Com pot pretendre que els catalans el considerin el seu cap d’estat amb aquests antecedents.

A banda d’escapçar l’estatut, no ha estat conscient dels incompliments de l’estat a Catalunya? No s’ha assabentat de la gran quantitat de lleis catalanes, de caire social i, a favor de “tots” els ciutadans, anul·lades pel TC, a petició del govern de torn? En quin país viu el rei?

El poble de Catalunya, tip i fart del maltractament, ha reaccionat pacíficament i la resposta de l’estat ha estat la violència que ara qüestiona. Considera que les càrregues policials contra la gent que anava a votar no eren violentes? Es va preocupar, ni que fos per equivocació, per la salut de les més de mil víctimes que va haver-hi?

Podria no fer servir la seva autoritat legal i demostrar autoritat moral per cercar una solució, o ja li està bé el binomi de jutges i policies? El rei, el govern i Espanya en general, han obtingut un descrèdit a escala internacional que sembla no importar-los massa, algú ha pensat que els catalans no tenim motius més que sobrats per a protestar?

Algú creu que sense cap oferta de diàleg i només amb amenaces, es resoldrà el contenciós ara existent? En cas d’existir una solució, aquesta, tinc la seguretat que no vindrà pas gràcies a la monarquia que representa Felipe VI.

FER UN COMENTARI