Ha passat una setmana des de la publicació de la sentència i a Catalunya han passat uns fets prou coneguts que m’estalviaré de comentar. No està clar que hagi estat el moviment independentista l’autor dels aldarulls que s’han produït, qüestió aquesta que, a hores d’ara s’està investigant. La sospita indica que existeixen grups organitzats que, quan s’acaba una manifestació apareixen i fan de les seves.

L’independentisme ha estat sempre ordenat i pacífic, els aldarulls i enfrontaments amb les forces d’ordre no han estat mai la seva carta de presentació, és just quan es desconvoca una manifestació quan apareixen els grups organitzats als quals feia referència. El que si es detecta una frustració que es va iniciar en l’acte protagonitzat per la Guàrdia Civil.

Els partits constitucionalistes (espanyolistes de dretes, diria jo) estan fent campanya contra Catalunya aprofitant els aldarulls d’aquests dies. Cal insistir en la moderació i la no-violència que sempre ha presidit el moviment independentista. Les imatges d’aquesta setmana no fan cap favor al dit moviment. Sobre els aldarulls i enfrontaments amb les forces d’ordre, cal recordar que quatre persones ja han perdut un ull degut a la brutalitat policial, que aquesta actua de manera desmesurada atacant a gent asseguda a terra o cometent il·legalitats com ara disparar pilotes de goma. A més, val a dir que el fet de muntar barricades protegeixen al públic d’aquests actes i fan que menys gent perdi un ull, Barcelona sempre ha tingut una llarga història de barricades, des de la Setmana Tràgica fins a la Vaga de la Canadenca, no són un element de violència sinó de protecció.

Un altre tema del qual es parla poc és el mal tracte que es dispensa a la premsa en general per part de les forces de “seguretat”. Al moment d’escriure aquestes línies, són 51 els periodistes i fotògrafs que han sofert les “carícies” policials. Entre ells una periodista francesa i un fotògraf de El País. Curiós que el rotatiu no hagi criticat aquest afer, No serà, potser, per no trencar la seva línia editorial?

Passada la primera setmana sembla que s’han temperat els nervis, la qual cosa no vol dir que Catalunya no segueixi protestant indignada pel que considera una sentència injusta d’un judici polític i en el que les penes imposades són les pròpies d’un assassinat que no pas per pujar dalt d’un cotxe per dissoldre una manifestació pacifica.

La premsa de la caverna espanyola i els canals de televisió s’han fet un fart de repetir els aldarulls i no han fet ni cas de les cinc marxes que, en tres dies han caminat 100 quilòmetres. Aquestes són les que mostren el tarannà del procés i a l’oligarquia del país, que és la que mana, no li convenia la difusió d’aquelles imatges i són, pràcticament, es propietaris dels mitjans de comunicació a Espanya.

El govern en funcions i els partits de dreta exigeixen al president Quim Torra que condemni la violència i posi fi a la mateixa com si fos el seu responsable. Permetin-me que els convidi a veure unes declaracions d’Álvaro Dante Fachín referides a la violència “institucional que hem patit a casa nostra (Tot es mou a TV3)

Què en pensen vostès, benvolgut lectors? Creuen que la policia ha actuat amb la professionalitat i proporcionalitat adequada o s’ha excedit brutalment contra els manifestants? No és hora ja d’esbrinar qui són els vàndals que provoquen la violència? No tenen policies de paisà infiltrats entre la gent? Què fan, quina és, realment, la seva missió? A qui interessa l’existència de desordres públics? Són moltes preguntes a hores d’ara sense resposta.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI