El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha afirmat aquest dilluns que l’executiu “respecta i acata” la sentència del Tribunal Suprem. Una sentència, ha dit, que posa fi a un procés que ha transcorregut “amb plenes garanties i transparència”, “com correspon a un estat democràtic”.

Ha assegurat que el govern treballarà per recuperar una convivència que està “fracturada per culpa de l’independentisme”. Sánchez ha afirmat que avui s’ha evidenciat el “naufragi” del projecte sobiranista.

Sánchez ens ha donat una mostra de la seva intel·ligència amb les seves manifestacions, vol restaurar la convivència a Catalunya i per aconseguir-ho haurem de parlar els catalans entre nosaltres; segons ell el problema és nostre i no de Madrid, on sempre ens han tractat de meravella. Si tanco els ulls semblen paraules de Rajoy.

Diu que la Generalitat ha de governar per a tots els catalans no sols pels independentistes. Les lleis que el govern central ha traslladat al TC i aquest ha anul·lat, no considera que afavorien a “tots” els catalans? Igualtat de gènere, contra els desnonaments, la pobresa energètica, Impostos als bancs, als pisos buits, a empreses tecnològiques, canvi climàtic, etcètera, etcètera. Només són 46 les lleis que han estat anul·lades per a “tots” els catalans. Aquí Sánchez ha tornat, un cop més, a mentir. Poden veure-les totes aquí.

També menteix quan assegura que el naufragi del projecte sobiranista s’ha produït.

Voldria recordar que a la majoria de processats del 23-F se’ls van aplicar condemnes molt més reduïdes que als polítics del Procés. A l’estat espanyol es considera més greu fer un referèndum que treure els tancs al carrer o entrar al congrés, disparant trets i segrestant als diputats. Dir també que els principals implicats van beneficiar-se d’algun indult i no van complir la totalitat de les penes.

Al “gran” Sánchez li falla la memòria, diu que les sentències s’han de complir íntegrament i no recorda que Rafael Vera i José Barrionuevo (PSOE) condemnats a 10 anys de presó per l’assumpte del Gal (27 morts) van gaudir d’una modalitat especial de 3r grau que els eximia de pernoctar a la presó. En llibertat per la suspensió provisional de la condemna, van passar només tres mesos engarjolats.

Amnistia Internacional, les Nacions Unides, Jutges per la Democràcia, Premis Nobels de la Pau, polítics estrangers, catedràtics de dret penal, constitucionalistes d’Espanya i exjutges del Tribunal Suprem (que neguen els delictes pels quals se’ls condemna) demanen la seva llibertat i qualifiquen de gran error el que s’està cometent amb aquesta sentència.

El govern espanyol ha editat un vídeo on parla de lo ferma que és Espanya, la seva gran democràcia i les llibertats del poble. Amb anterioritat i, mitjançat Espanya Global, descrivia l’estat de dret existent i magnificava la figura del monarca Borbó com a garant. Quan es fa aquesta propaganda recordo la dita castellana que diu: “Dime de que presumes y te diré de lo que careces”.

La sentència és aberrant i provocarà, en el que es coneix amb el nom de jurisprudència, un sotrac per les llibertats d’expressió, reunió i manifestació. Una concentració com la que va haver-hi a la rambla de Catalunya, si la justícia espanyola ho vol, es considerarà com a tumultuària i, per tant, com un acte d’inducció a la sedició.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Consideren justa la sentència? Podrà aportar solucions per a resoldre el contenciós Catalunya-Espanya o el problema s’incrementarà? Creuen, com diu Pedro Sánchez, que l’anhel d’independència ha naufragat? Era aquesta l’única solució possible o ha estat el gran fracàs de la política espanyola?

COMPARTIR

FER UN COMENTARI