Quina credibilitat té la justícia espanyola?

Publicada: 31/10/2019 09:27h

Arran de la situació actual, derivada per la sentència del cas contra el procés, són molts els dubtes que genera la justícia del país, igual que es posa en entredit la suposada separació de poders a l’estat espanyol.

Segons les paraules del jutge Luis María López Guerra, la sentència no ha estat conforme als fets que s’han jutjat i creu que el tribunal europeu dels drets humans de Luxemburg pot fer algunes objeccions sobre el judici i les penes imposades que, segons digui el tribunal, podran ser esmenades o declarar nul el judici si així ho considera.

Aquest magistrat va ser, entre altres coses, vicepresident del CGPJ i del Constitucional, també ha estat membre durant 10 anys del TEDH. Entre algunes sentències espanyoles que van ser reprovades destaquen dues en les que ell va intervenir, la doctrina Parot i la que condemnava la crema de fotografies del rei.

14620966703346

Si seguim a la recerca d’actuacions on la justícia espanyola ha estat reprovada pel tribunal europeu en trobem dues de ben conegudes: la primera contra el president del parlament basc, Juan María Atutxa, i dos membres de la mesa. Malgrat la sentència del TEDH, el suprem espanyol ha trigat “només” dos anys en anul·lar la seva sentència. La segona ha estat l’anul·lació de la pena imposada a Arnaldo Otegi, si bé aquest ja l’havia complert i es trobava novament en llibertat.

Algú, amb dos dits de front, pot arribar a entendre que una baralla de bar, a altes hores de la matinada, entre guàrdies civils de paisà i uns joves navarresos, s’hagi convertit en un judici on s’ha acusat els joves per un delicte de terrorisme?

alsasua2_24079_1

Un altre motiu què, negativament, dóna peu a dubtar de la credibilitat de la justícia hispana, va ser el missatge d’un senador del PP dient que estava satisfet que Marchena presidís el judici del procés, ja que, d’aquesta manera, es podria controlar la vista del mateix “per la porta del darrere”. Aquest fet va provocar que Marchena no accedís a presidir el CGPJ per substituir a Lesmes.

El Tribunal Suprem va reconèixer a Franco com a cap d’estat espanyol des del “1 d’octubre de 1936” fins a la seva mort el 20 de novembre de 1975. El que significa un reconeixement, en plena Guerra Civil, al cop d’estat quan la legalitat espanyola era una república, del tot legal, d’acord amb la Constitució de 1931.

Per últim cal destacar les manifestacions de la vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, en què ha amenaçat el Govern de Bèlgica si aquest no fa entrega de Carles Puigdemont a la justícia espanyola. Es fa difícil d’entendre que la senyora Calvo sigui catedràtica de dret constitucional, a excepció que fos titulada per La universitat rei Juan Carlos. A diferència del que succeeix a la major part d’Europa, Bèlgica inclosa, allà sí que existeix la separació de poders, cosa que aquesta catedràtica sembla ignorar-ho.

20191011-637063970293922204_10728691_20191011133255

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Té credibilitat la justícia espanyola? Creuen que en Espanya existeix realment la separació de poders? Tant si són independentistes o unionistes no creuen que la justícia té molt poca credibilitat? Cal que Carmen Calvo digui que Espanya és una democràcia consolidada quan amenaça Bèlgica? No cal dir-ho quan ho és de veritat. No els sembla?

4 COMENTARIS

  1. Si realment fossim una democracia i existís separació de poders no haurien d’insistir a recordar-ho cada cop que obren la boca.

  2. I tambè s’ha sapigut del nazi que vivia a la Cosra del Sol I que Belgica demanava la seva extradició I el Gobierno no va voler. Va morir tranquilament al seu lilt. I era un assessi. Pero no era català

FER UN COMENTARI