La metamorfosi dels socialistes catalans

Publicada: 15/10/2019 21:16h

La metamorfosi, com és prou conegut, és un procés mitjançant el qual un insecte o un amfibi passa per diferents estadis del seu desenvolupament. Aquest és un procés important en què es produeixen una sèrie de processos que provoquen un canvi radical en la seva estructura general.

Aquesta definició no és l’apropiada per al que vull constatar, però té certes similituds per a observar els canvis que han sofert els socialistes catalans a través del temps. Al principi de la democràcia van tenir representació pròpia al Congrés, després, aquesta va desaparèixer integrada dins el PSOE. Així i tot, el PSC mantenia una certa autonomia d’actuació però dins el Parlament de Catalunya.

Va arribar un moment en què es va produir un enfrontament entre les dues formacions en votar de forma diferent al Congrés, aquest fet va provocar una crisi ambdues formacions, incloses sancions als catalans considerats díscols o traïdors per haver desobeït al partit gran que, és el que decideix el que s’ha de votar de forma unitària.

Després de la sentència de l’Estatut per part del Constitucional, a requeriment del PP, els socialistes catalans no van protestar gaire tot i ser al govern presidit per Pasqual Maragall, quan es va engegar el mereix. Aquest fet va provocar una gran protesta del poble català que va donar motiu a l’inici del que coneixem amb el nom del Procés.

PSC1977-psc2017-foto2 (2)

Com es pot comprovar en aquesta fotografia, el que el PSC volia en 1977, quaranta anys després és del tot diferent. Cal no oblidar que l’autodeterminació dels pobles d’Espanya va ser proclamada en 1974 pel PSOE en el congrés de Suresnes (França) encara dins la dictadura franquista. Així que va renunciar-hi el partit gran, el petit va fer el mateix apostant pel model autonòmic.

676948_1

El sobiranisme català, i el govern presidit per Artur Mas, va intentar negociar amb Rajoy un concert econòmic, similar al basc i/o navarrès per Catalunya i, el gran Mariano va tancar la porta a qualsevol negociació sobre el particular. Això va provocar el 9-N i tot el que ha vingut als darrere, que m’estalviaré de comentar, ja què és prou conegut.

Ara bé, el PSC ha estat sempre contrari d’un referèndum d’autodeterminació per Catalunya? Sembla que no i s’ho va plantejar el 2014 (Ignoro si d’acord amb el PSOE o no) però poc després va canviar d’opinió fent campanya en contra. Les hemeroteques i les videoteques solen causar grans disgustos a aquelles persones que neguen un fet o canvien d’opinió, com és el cas de Miquel Iceta.

En pocs dies de diferència Miquel Iceta i Eva Granados, han fet una sèrie de manifestacions que em permeten dubtar del seu grau de democràcia. El primer declarant la llibertat existent a Espanya pel fet que centenars de milers de catalans poguérem manifestar-nos en l’última diada de l’11-S sense cap problema (gràcies a Pedro Sánchez potser?). La segona, que un fet com la Independència no ha de ser el poble català qui ho hagi de decidir (?) Andalusia o Extremadura potser?

En un reportatge d’avui, Iceta diu estar convençut que el moviment independentista no és violent, cosa que sap tothom, menys la premsa i les TV de Madrid així com el tres partits de la dreta. També ha dit que espera que “el 155 no s’hagi d’aplicar mai més”. Pedro Sánchez amenaça cada dia en la seva aplicació en plena campanya i, no fa pas massa dies que Iceta deia que recolzaria a Sánchez si aquest decidís aplicar-ho.

Entre moltes reivindicacions que cal reclamar, com és ara el finançament, que ha dit el company Iceta sobre l’estat que no ha fet efectiu el que li correspon de debò a la Generalitat en matèria econòmica?

El millor resum per a definir el PSC en l’actualitat, l’ha fet l’historiador Joan B. Culla, en les pàgines del diari Ara en un article titulat: “De partit sobirà a traductor automàtic”, en referència a l’actual dependència del PSOE i que recomano llegir-ho si en tenen ocasió.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? És el PSC el partit català que representa i defensa tots els ciutadans de Catalunya? Els sembla correcte el seu silenci i no denunciar el dèficit fiscal que estem patint? On és la seva defensa del català contra els atacs que pateix la nostra llengua? Quina defensa fa del corredor mediterrani, de la manca d’infraestructures o dels incompliments dels pressupostos? En un, paraula, què o aquí defensa el PSC?

3 COMENTARIS

  1. Suposo mes ben dit afirmo que defensen els interesos de Castella del IBEX 35 i els pruvilegis dels facistes Borbons i casta madrilenya aixo es el que defense el PSC i aquella cosa que anomenen Miquel Iceta i que si poso aci el que penso d’ell i companyia suposo que no ho publicarien
    Salut i Republica.

FER UN COMENTARI