Aquesta és veritablement caòtica i ell és el principal responsable. És qui va guanyar les eleccions i qui tenia, per tant, l’encàrrec de formar govern i, no sols no ho ha fet sinó que no admès cap culpabilitat ni responsabilitat alguna, la culpa, segons ell, la tenen els altres. Ell declara que ha fet tots els possibles però no se n’ha sortit.

Ha disposat gairebé de cinc mesos per fer la feina i, que ha fet? Quines són les raons que li han impedit arribar a un pacte amb Podem? No deia que considerava aquesta formació com el soci preferent? Explicarà a la ciutadania el perquè del fracàs de les negociacions? És conscient de la situació en què es troba l’estat espanyol? Jo penso que no. Els motius de no arribar a un pacte ho explicava, molt i molt bé, Julio Anguita unes setmanes abans.

He volgut saber coses de Sánchez i en les hemeroteques he trobat aquestes declaracions.

  • Juny del 2014: “Catalunya ha de tenir un tracte fiscal especial i que la singularitat de la nació catalana sigui reconeguda amb un federalisme asimètric”.
  • Maig del 2018: “Em reuniré amb el president de la Generalitat per desfer el nus gordià creat pel govern de Mariano Rajoy, que s’ha amagat darrere dels tribunals i de les togues”.

N’he trobat moltes més però en destaco aquestes dues perquè fan referència a Catalunya. Del que deia abans al que diu ara, hi ha una clara diferència, manifesta és que la crisi al principat és només un problema de convivència entre catalans com podran comprovar en el següent vídeo.

S’havia compromès a resoldre el problema d’immigració i va fer el ridícul amb la gestió de l’Open Arms, no ha fet passos per derogar la reforma laboral del PP ni tampoc per eliminar o modificar la llei mordassa, alguns d’aquests compromisos ni tan sols figuren en les 370 propostes que ha presentat últimament. Mentider o desmemoriat?

Ha insistit, barroerament, que una de les causes de la nova convocatòria electoral és, entre d’altres, no haver de dependre dels independentistes. Aquest manifest és tot un insult a les formacions que li van permetre foragitar a Mariano Rajoy en la moció de censura, i aconseguir la presidència del govern, ignorant els votants d’aquelles formacions, la pregunta és desmemoriat o desagraït?

Com molt bé apuntava en un article el periodista Jordi Barbeta, la legislatura es presentava per a Sánchez com un autèntic calvari perquè, a més, per les votacions importants com els pressupostos necessitaria el suport dels independentistes catalans i això és pecat. Atrapat entre Pablo Iglesias, una dreta espanyola bel·ligerant i el directori europeu exercint de mosca collonera, la presidència de Sánchez seria un no viure.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Tenen confiança en Pedro Sánchez? Creuen, de debò, que serà capaç de solucionar el conflicte Catalunya-Espanya, en el cas de poder assumir la presidència? Els compromisos no complets i les mentides podran desanimar els seus votants o aquests li continuaran sent fidels? Podran els partits de la dreta sumar els vots suficients per a una alternativa de govern o dificultar, novament, la investidura de Pedro Sánchez?

1 COMENTARI

  1. Jo tan sols crec, o crec saber, que Pedro Sanchez està agafat pels bemoles per l’Ibex 35 ??? I per tant no l’han deixat pactar amb Podemos. Ja veurem qué.pasarà o com quedarà tot desprès 10N
    .

FER UN COMENTARI