Les professions del demà

Publicada: 07/09/2019 19:34h

A les portes d’un nou curs escolar/universitari és l’hora de pensar en el futur dels adolescents preuniversiaris. És l’hora d’escollir que volen ser quan siguin grans.

Hi ha diferents aspectes a tenir en compte.

El primer i més important són les intencions dels interessos dels joves, ja siguin nois o noies. És evident que si estic interessat per la mecànica, posem pel cas, no em matricularé a filosofia. També hi pren importància la distància entre el lloc de residència de l’estudiant i la facultat o escola universitària on s’imparteixen els estudis en qüestió. No tots els joves tenen capacitat i possibilitats de desplaçar-se diàriament o establir la seva residència lluny de casa. Hi ha encara un altre aspecte a tenir en compte, l’oferta professional.

Parlant d’oferta professional la més imminent és la que té a veure amb el món judicial.

Si Catalunya segueix enganxada al Regne d’Espanya, on els polítics han dimitit i qualsevol conflicte es derivat als tribunals de Justícia no hi ha cap mena de dubte que la demanda d’advocats, procuradors, jutges, fiscals i tota la varietat de professionals que ajuden a dur a terme una tasca que no el pertoca però, que tenen sobre la taula i hi ha de donar sortida, penso en administratius, uixers, secretaris judicials… Aquestes són els professionals de futur.

Si Catalunya aconsegueix la independència caldrà d’immediat consolidar una estructura d’estat potent que de veritat faci Justícia sense haver d’esperar 10 anys a resoldre delictes fragants, amb capacitat de no admetre a tràmit tot els que són picabaralles polítiques o poca-soltades entre veïns (penso en els veïns que es queixen perquè les vaques porten esquellots o perquè els galls cantes de matinada o perquè tinc discrepàncies polítiques). Un sistema judicial potent que tingui en compte totes les circumstàncies que conflueixen en un fet delictiu i en la persona dels delinqüent. Com es pot condemnar a un traficant de drogues desprès de 10 anys d’haver deixat el negoci, haver refet la seva família i treballar per guanyar-se la vida honradament?

El sistema judicial que actua a Catalunya és pràcticament igual a cero. Hi ha edificis que aixopluguen els professionals però no depenen de la Generalitat sinó del poder judicial espanyol amb tots els inconvenients que aquest fet comporta.

En aquest camp està tot per fer. Es dóna la incongruència; el govern de Catalunya té competències en presons i en política penitenciària però no en el procés previ que porta a un presumpta delinqüent ala presó, tampoc pot determinar els diferents graus i circumstàncies per atorgar la llibertat vigilada o no als interns d’acord als criteris dels jutges de vigilància penitenciària o dels funcionari de presons ja que aquesta decisió depèn del criteri del jutge que porta en cas que en molts cassos gaudeix d’una mentalitat espanyolista, d’unes ganes de venjança, convençut de que qui la fa la paga, com està passant aquests darrers anys.

En aquest camp hi ha tota la feina per fer. Un bon advocat, un bon jutge o un secretari judicial no es prepara en quatre dies, per tant, és hora de poar fil a l’agulla per començar a teixir un sistema judicial com cal.

Diuen que “d’advocats i procuradors a l’infern de dos en dos” però entretant són imprescindibles per aconseguir una justícia justa, equitativa i sense interferències de cap mena. Una justícia on no sigui possible mantenir innocents més de dos anys en presó preventiva, protagonistes de baralles al carrer, sense morts ni ferits de consideració, entre reixes anys i panys o delinqüents sexuals voltant alegrement en espera de judici o reincidència.

Aquesta situació ha de canviar. Ha arribat l’hora de posar la primera pedra, i la segona, i la tercera per construir una Sistema Judicial català. Per això es necessiten i necessitaran bons professionals amb amplitud de mires.

Ha arribat l’hora de la preparació acadèmica i post- acadèmica. Els joves han de veure en aquest àmbit el camí de futur engrescador i eficaç que Catalunya necessita.

FER UN COMENTARI