És Espanya, realment, un autèntic estat de dret?

Publicada: 25/09/2019 11:50h

Aquesta pregunta me l’havia fet temps enrere, quan determinades coses no les veia clares o quan alguna situació i actuació política, estatal, autonòmica o municipal, no sols no era del meu grat sinó que la considerava injusta, en especial quan a l’aleshores, els anomenats “grisos” carregaven contra la població per reprendre una vaga o manifestació que, en temps de la dictadura i segons la llei no estaven autoritzades.

Amb la mort del dictador i, l’arribada de la democràcia, vaig deixar passar un temps sense plantejar-me novament la pregunta. Després del 23-F, la LOFCA i la LOAPA, les coses van canviar i, cada cop més, tornava a plantejar-me la pregunta. A hores d’ara ja no he tornat a fer-ho, malauradament la resposta ja la tinc clara i és del tot negativa. El dubte es va iniciar el 2010 i en tot aquest temps fins ara s’ha confirmat totalment.

No es pot entendre que un estat de dret organitzi una policia, mal anomenada “patriòtica”, i que aquesta actuï al marge de la llei amb la col·laboració d’alguns mitjans i fer la guerra bruta seguin les instruccions del govern de torn. Vegin ara el següent vídeo on el periodista Ernesto Ekaizer explica la creació de la falsa policia i quins eren els responsables.

Les actuacions, polítiques primer i policials després, ja van donar pistes de l’autèntic estat de dret existent a Espanya. Però la cosa no va acabar aquí, el monarca al capdavant i el govern, seguint la seva arenga, va traslladar el conflicte català a la justícia i, ara mateix, en comptes de trobar solucions és tot cada dia més complicat. Molts organismes internacionals declaren la manca de garanties de la justícia espanyola. L’ONU, Amnistia Internacional i moltes associacions de juristes espanyols i estrangers ho han manifestat, igualment quatre països europeus s’han negat a atendre euro-ordres d’extradició demanades per Espanya.

Davant la inoperància de Pedro Sánchez per formar govern ens veurem obligats a tornar, un cop més a unes noves eleccions. Aleshores un gran polític com és Albert Rivera, que s’estava prenent un més que merescut descans, ha tingut una lluminosa idea a fi i efecte de resoldre la situació.

  1. Abstenir-se per facilitar la investidura.
  2. No apujar els impostos a les famílies i autònoms.
  3. Compromís del govern a no indultar els condemnats del judici del procés (tot per escrit, detallat i signat).

Quin gran polític aquest Rivera, tot un patriota.

Amb aquest vídeo, que acaben de veure, hauran observat que l’indult és una prerrogativa que en disposa el govern i que acostuma a utilitzar-lo per a resoldre les sentències injustes o errònies que hagin pogut cometre alguns tribunals involuntàriament. Sabran perdonar-me els lectors si aquesta meva opinió potser no és gaire correcta. Dir que s’utilitza per agrair els serveis prestats dels encausats és encara pitjor, tot i que després siguin condecorats.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Què el sembla aquest últim vídeo? No dóna la visibilitat real i actual de la situació espanyola d’avui? Els sembla que estem en un estat de dret modern i consolidat? Què tots els drets dels ciutadans són molt respectats i estan degudament protegits? És aquest l’estat de dret al que aspirem? No creuen que ens caldria a tots fer una bona i autentica reflexió?

2 COMENTARIS

  1. No estem en un Estat de dret
    Ni de tort, no saben el que es. Estem en una Dictadura consolidada
    Quina vergonya

  2. L’estat de Dret no és aquell territori on impera la llei, sinó on pren rellevància el desenvolupament en llibertat del Dret. Doncs el Dret és molt més que la llei. Normes jurídiques fonamentals com el dret a la mateixa llibertat, llibertat d’opinió i de militància política, són precedents a qualsevol llei escrita. Cosa diferent és sacralitzar una constitució que, a la pràctica, fa aigües per tot arreu, donat que només 166 articles s’hi poden estirar i encongir tant com desitgi la majoria política del moment. Amb un argumentari recolzat i validat per un tribunal que acostuma a lluïr escassa imparcialitat, almenys quant surt a la llum la integritat territorial del seu estimat estat, imposat “a tort i a dret” a les minories nacionals des de sempre.

FER UN COMENTARI