Que Catalunya ha estat sempre el motor econòmic d’Espanya, és prou sabut. La història n’és plena d’exemples que ens ho demostren. Eus aquí un de tants.

3 de desembre de 1778, el “gobierno de España” ordena als paperers catalans que expliquin a extremenys i andalusos, com fan el paper “para que su gran calidad no solo la hagan en Cataluña, y que su venta no solo la hagan los catalanes”. L’agraïment de l’Estat espanyol vers la solidaritat de Catalunya s’ha traduït sempre amb menyspreu vers la nostra manera de ser i vers la nostra llengua.

Ara es parla molt de la “inviolabilitat” del rei. Això vol dir que el senyor Felipe pot
fer i desfer sense control tot el que vulgui? Tant si està be com malament? Franco va reinstaurar la monarquia i per tan, gràcies a Franco, el senyor rei és incriticable i inviolable? Això vol dir que el rei (persona nascuda de pare i mare com tots nosaltres), està per damunt de totes les altres persones? I tot això gràcies a aquell militar, que després de fer la guerra i de matar i exiliar milers de persones, va reinstaurar com a rei al senyor Juan Carlos, pare de Felipe VI.

Franco va dir en certa ocasió “que todo esta atado y bien atado”. Oi que és molt clar que la guerra que ell va provocar, li va possibilitar fer i desfer lleis i tribunals? Això sí, “democràticament” i al seu gust. I qui són els seus successors? Senyors Juan Carlos i Felipe. I ens diuen que “España es un ejemplo de democracia”, oi?

Carai, carai… Algú en dubta?

COMPARTIR

1 COMENTARI

  1. espanya a contaminat amb la seva democracia franquista la UE. És l’fecte de la poma podrida dintre dún sac.

FER UN COMENTARI