Podem confiar encara en la justícia espanyola?

Publicada: 12/09/2019 13:24h

Fa temps que he deixat de confiar-hi a la vista de tot el que està succeint. Ja no es tracta del judici fet al Suprem i del que estem pendents de la sentència, es tracta d’actuacions de les altes esferes de l’estat, del tracte policial i permissiu davant manifestacions organitzades per l’extrema dreta, per considerar terrorisme una baralla de bar, per la corrupció en general i per la informació tergiversada dels mitjans de comunicació, en especial els de la capital del regne des de fa molts anys i en tots els sentits.

Ja d’entrada no s’entén la forma en què són designats els jutges a l’estat espanyol, d’inici la cúpula de la judicatura la fan els partits polítics (Consell General del Poder Judicial), aquests, a la vegada, nomenen els membres del Suprem, de l’Audiència Nacional, les Audiències de cada província, els tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes… La qual cosa, sens dubte, suposa una desconfiança en la separació de poders.

Acabem d’assabentar-nos de la sentència absolutòria del cas dels ordinadors destruïts a la seu del PP en els que, presumptament, existien dades comprometedores de la caixa B dels populars. Resulta estrany que ho fessin per motius de seguretat però el jutge, havent retirat Bárcenas l’acusació, s’ha vist quasi obligat a prendre aquesta decisió, ja que, no es pot jutjar a ningú només amb l’acusació particular.

També en no trobar-se proves fefaents del que hi havia als ordinadors, és lògica la sentència absolutòria. S’ha de ser garant amb els drets. Tal com ha manifestat Joaquín Urias, en el diari ara, tant de bo el Suprem sigui igual de garant amb el judici del Procés on, en la seva opinió, no hi ha proves de rebel·lió o sedició (el senyor Urias és professor de dret constitucional).

El Partit Popular ha estat encausat per la corrupció a la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, Cristina Cifuentes i Ignacio Gonzalez, anteriors presidents madrilenys i més de 40 implicats hauran de declarar davant el Jutge, la empresa Indra també es trobà implicada en aquest afer. No deixa de ser un problema per a Casado que, ha repetit en moltes ocasions, que en el PP no existeix la corrupció.

Manifestava a l’inici de l’article que no confiava en la justícia, permetin-me assenyalar alguns dels motius que més m’han fet arribar a aquesta opinió. El judici d’Alsasu, el cas dels titellaires, el de la condemna per rodejar el Congrés, El tribunal europeu reconsiderant el judici d’Otegui, l’impost de les hipoteques, fet i esmenat pel suprem i el control del judici de l’1-O pel darrera

Per últim hi ha el repartiment del CGPJ entre el PP i el PSOE (separació de poders?). Els altres partits del Congrés van quedar-ne fora de la negociació. El PP acceptava quedar-se en minoria a canvi de què Marchena presidis el Suprem i el CGPJ, cosa que no es va fer a causa del “control per darrere del judici al procés”. A hores d’ara encara continua Lesmes presidint-lo. Creuen que són motius més que suficients per desconfiar?

Per acabar i tornant al tema de la justícia, corre per les xarxes socials un individu que, muntat a cavall fa unes declaracions que, en la meva manera de veure-les, considero delictives no ja per l’insult a Puigdemont, desitjant-li tots els mals, sinó per la seva admiració al extinent coronel Tejero i acomiadant-se en un “Viva Franco i viva España“. No mereix cap reprovació? Alguns altres xats han estat exclosos i si eren crítics en segons que o a qui, eren multats.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Creuen en la justícia espanyola i en la separació de poders de l’estat? Tots som iguals davant la llei? Què pensar quan aquesta és desobeïda o no s’aplica als mateixos organismes de l’estat?

FER UN COMENTARI