La inviolabilitat “constitucional” de Felipe VI

Publicada: 25/07/2019 23:11h

No me’n sé avenir de la declaració del TC sobre la inviolabilitat del monarca espanyol de fa pocs dies. El primer que m’he plantejat ha estat el següent: Si teníem monarquia fins a l’any 1936 en què és va declarar la República, si aquesta va desaparèixer el 1939 després d’una guerra civil a causa d’un cop d’estat i, es va instaurar una dictadura, d’on prové, llavors, la reinstauració del règim monàrquic?

Consultant hemeroteques, he descobert que Franco va declarar que Espanya era un regne i les corts espanyoles del moment ho van aprovar. Més tard, concretament el 22 de juliol de 1969 (avui que estic escrivint l’article es compleixen 50 anys) el Caudillo de España por la Gracia de Dios va nomenar Joan Carles com a successor seu a títol de rei. El llavors príncep va acceptar dient que “recibo de su excelència le legitimidad sorgida el 18 de julio de 1936“.

119790_juan-carlos-borbon-declarado-sucesor-franco-titulo-rey

En aquell moment el règim era una dictadura, aquesta es produí mitjançant un cop d’estat i després d’una cruenta guerra civil, aleshores, de quina legitimitat estem parlant? Quina era la voluntat del dictador? No es pot fer marxa enrere però: Com és que a l’hora de redactar la Constitució no sols es va mantenir el desig de Franco sinó que, a més, se li va atorgar al rei un estatus d’inviolabilitat que, no sols es manté sinó que creix gràcies al TC.

Segons l’alt tribunal, “la persona del rei és inviolable i està exempta de tota responsabilitat pels seus actes”. El Consell d’Estat va advertir a Pedro Sánchez, que li havia demanat un dictamen preceptiu, que no era recurrible perquè s’emmarcava dins la llibertat d’expressió, així i tot el president en funcions ho va trametre al TC. La decisió d’aquest atempta contra els drets de la llibertat d’expressió i limita l’àmbit d’actuació del Parlament de Catalunya.

636182101000794214w_NoticiaAmpliada_NoticiaAmpliada

Veiem el que diu la Constitució

Article 56/1. El Rei és el Cap de l’Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament de les institucions, assumeix la més alta representació de l’Estat espanyol en les relacions internacionals, en especial amb les nacions de la seva comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constitució i les lleis.

Article 56/2. El seu Títol és Rei d’Espanya, podrà utilitzar els altres que corresponguin a la Corona.

Article 56/3. La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat alguna. Els seus actes seran sempre subjectes a referendament en la forma establerta en l’article 64, sense la qual no tindran validesa, llevat del que disposa l’article 65/2.

Article 64/1. Els actes del rei seran referendats pel president del Govern i, en el seu cas, pels ministres competents. La proposta i el nomenament del president del Govern i la dissolució prevista en l’article 99 seran referendats pel president del Congrés.

Article 64/2. Dels actes del rei en seran responsables les persones que els referendin.

Article 65/1. El rei percep dels pressupostos de l’Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva Família i Casa, i la distribueix lliurement.

Article 65/2. El rei nomena i relleva lliurement els membres civils i militars de la seva Casa.

posado-marivent-770x433

Com podran comprovar benvolguts lectors, ser el rei d’Espanya és un bon lloc de treball, té seguretat, habitatge, servei però, sobretot, té immunitat total, no se’l pot ni tan sols criticar  ja que, segons la carta magna no té cap responsabilitat dels seus actes, faci el que faci i digui el que digui. En l’argot castellà diríem que és un “chollo“.

4 COMENTARIS

  1. Es veritat..semblen que aquestes lleis.siguin del 1400.
    Deu.meu, quin lastre tenim. No es.pot aguantar.
    REPUBLICAAAA

FER UN COMENTARI