Efectivament, a Catalunya va haver-hi un cop d’estat com molt bé han assenyalat els fiscals del tribunal suprem en el judici que s’està duent a terme a Madrid. Els exèrcits de l’ANC (Agrupació Nacional Catalana) sota el comandament del general Jordi Sánchez com també l’exercit d’Òmnium (Organització Multitudinàriament Nombrosa I Unida Militarment) sota el comandament d’en Jordi Cuixart van practicar un cop d’estat com mai en la història s’havia produït a Espanya.

El motiu real d’aquest cop d’estat ha estat, sens dubte, per causa del maltractament que fa anys pateix la ciutadania de Catalunya: L’incompliment d’acords, la manca d’inversió, el dèficit fiscal, l’atac i menyspreu a la llengua i la cultura catalanes, el foment de l’odi a Catalunya, la sentència contra l’Estatut, la derogació de les lleis del parlament… En podríem enumerar moltíssimes més que obviem per manca d’espai i que considero una injustícia.

Com han pogut comprovar amb aquest vídeo de la televisió alemanya, sortosament, els cossos i forces de seguretat de l’estat anaven ben preparats per defensar-se dels atacs indiscriminats d’una població catalana i embogida en contra seva. Qui pot dubtar que no es tractés d’un cop d’estat com molt bé assenyala fa fiscalia? El que trobo estrany és que al Regne Unit, Suïssa, Bèlgica i Alemanya no se n’adonin. No resulta un xic estrany?

Situats de nou en el judici, els mossos van requisar més urnes i paperetes que la policia i la guàrdia civil juntes sense maltractar el personal. Deu ser per aquest motiu que la fiscalia veu la complicitat de la policia catalana en favor del referèndum. Trapero va a dir que estaven disposats a detenir el govern de la Generalitat. El fiscal Zaragoza —molt llest ell— no ha caigut en el parany i ha dit que els mossos van col·laborar en el cop d’estat.

A tal efecte voldria recordar aquestes dues reflexions: Quan la injustícia es converteix en llei, la rebel·lió esdevé un deure (Thomas Jefferson). Tothom té l’obligació moral a desobeir les lleis injustes (Martin Luther King). Ell mateix ho va posar com a exemple amb aquesta frase: No oblideu mai que tot el que el nazisme va fer en Alemanya, era del tot legal per als jutges i el govern.

Independentment d’aquestes opinions i moltes altres, en contra del judici, m’agradaria molt destacar l’informe que ha elaborat l’ONU sobre detencions arbitràries, informe que Espanya s’ha passat per on tots sabem, la qual cosa és normal. Que sabran a l’altre costat de l’oceà Atlàntic del què passa a l’estat espanyol? El que és evident és que cadascú sap el que passa a casa seva com diu Espanya. No ho creuen així benvolguts lectors?

El judici està a punt d’acabar, hem arribat a la recta final i les defenses ja estan preparant les seves conclusions sol·licitant l’absolució dels encausats. Després, aquests, disposaran d’una última ocasió per dir la seva justificant les seves actuacions en tot el procés i deixar ben clar que la seva actuació va ser en tot moment pacífica i no violenta, per la qual cosa no admetran els càrrecs de rebel·lió i sedició de què se’ls acusa.

No voldria acabar aquest escrit sense fer referència a diverses declaracions que personatges públics, periodistes, escriptors, premis Nobel de la Pau, advocats, activistes i defensors dels Drets Humans i d’altres han fet durant el judici.

També vull ressaltar el paper dels observadors internacionals que han criticat la no neutralitat del tribunal i desemmascarar tota una sèrie de personatges implicats en el operatiu de l’1 d’octubre.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Quin creuen que serà el desenllaç del judici? Ha estat un judici polític o encara albiren una espurna d’esperança? A la tardor ho sabrem.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI