S’han complert els primers cinc anys de Felipe VI com a cap d’estat d’aquesta monarquia que va ser instaurada pel dictador Franco, sense que el poble pogués expressar opinió alguna al respecte. La constitució diu en el seu article 1.2: La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l’Estat. El poble, com tothom recordarà, no va ser consultat al respecte.

Se sol dir que el rei regna, però no governa. No té cap paper actiu, sinó purament simbòlic. En complir-se aquest aniversari molts mitjans, la majoria de Madrid, el feliciten per fer allò que no hauria de fer una monarquia parlamentària, prendre partit per afavorir determinades idees o atacar-ne unes altres. No deu ni pot governar i, menys, qui no és ni políticament ni jurídicament responsable dels seus actes.

Com s’ha pogut observar en l’anterior vídeo no es critica el paper del rei fins ara sinó que s’aplaudeix i se’l compara amb el seu pare en ocasió del 23-F, quan la sospita de què va ser ell l’inductor del cop d’estat està molt estesa entre la població a través de molts llibres publicats dels que destaca el de la periodista Pilar Urbano, entre d’altres i les converses de qui va ser el cap de la casa reial, Sabino Fernández Campo.

Felipe VI va accedir al tron per la renúncia del seu pare en un moment en què la monarquia estava trontollant per les actuacions de Juan Carlos, en la seva vida privada de llavors com amb anterioritat. La premsa, després d’anys de silenci, va començar a parlar de les seves amants, dels seus negocis d’intermediació, de la casera d’elefants i com es va descriure en alguns mitjans, va abdicar per salvaguardar el negoci familiar, la monarquia.

Sabem, perquè Adolfo Suárez va badar amb el micròfon, que en veure unes enquestes es va adonar que el poble preferia la república abans que la monarquia, per aquesta raó no es va fer una consulta sobre el cas com li suggerien alguns dirigents europeus. La llei de transitorietat jurídica a la democràcia demanava als ciutadans si l’acceptaven en forma de monarquia parlamentària o no. Tips i farts de la dictadura va guanyar el sí. A hores d’ara i per moltes raons, la monarquia no és la forma de govern preferida per la majoria del poble.

Recorden, estimats lectors, les paraules que va dir un jovenet príncep en el Parlament?

Res a veure amb el seu discurs del 3 d’octubre que va demostrar tot el seu suport a l’“a por ellos”, com també recordaran tots vostès. Davant la indissoluble “unidad de España”, la política, la judicatura i l’establishment espanyol li neguen a Catalunya el seu dret a l’autodeterminació. Recordin, però, que Felipe VI és part interessada en aquest assumpte i no ha actuat d’àrbitre i moderador que és el paper que li atorga la constitució.

És aquesta monarquia parlamentària el model que més ens convé?

1 COMENTARI

  1. ua quefa der estat que no es pot escollir ni votar e que es propietat exclusiva der ua familia a qui li pot interessar?

FER UN COMENTARI