L’actitud de Marchena en el judici del procés

Publicada: 27/05/2019 16:27h

L’ostentació pública que va fer Marchena dels seus prejudicis davant els testimonis de la defensa de Jordi Cuixart, apropen cada vegada més la previsible condemna a Espanya del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) pel judici al “procés”.

L’any passat, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemnava a Espanya per no atendre la recusació que van presentar Otegi i altres dirigents el 2011 contra la jutge de l’Audiència Nacional Ángela Murillo. En la sentència, el tribunal europeu concloïa que “el recel” dels demandants podia considerar-se justificat. La jutgessa va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme etarra i, davant la negativa a respondre, la magistrada va demostrar els seus prejudicis cap a l’encausat afirmant: “Ja sabia jo que no em respondria”.

1556190642715

En el judici al procés, aquesta setmana va haver-hi un enfrontament entre l’advocat de Cuixart, Benet Salellas, i el president de la sala, Manuel Marchena, quan el primer va fer notar la diferència de tracte que es dispensava als seus testimonis en comparació amb la forma en què s’havien tractat els testimonis de l’acusació. La picabaralla va acabar quan el lletrat va acabà dient: “Si la Sala no em permet la pregunta, no en formularé cap més”. Aleshores Marchena li va respondre, “molt millor“, fent evident d’aquesta forma els seus prejudicis enfront dels testimonis presentats per la defensa de Jordi Cuixart.

Aquest error en solitari del president del Tribunal va provocar no obstant això que tots els components de la Sala es repleguessin en el primer recés del matí, buscant una estratègia que mitigués el que ja comença a evidenciar-se com un possible motiu de nul·litat del judici que podria ser condemnat pel Tribunal Europeu d’Estrasburg.

Ja des que es van iniciar els interrogatoris als testimonis de la defensa, l’actitud del jutge Marchena ha estat molt diferent de la que havia mantingut amb exmembres del govern i els cossos i forces de seguretat de l’estat. A aquells se’ls permetia expressar opinions a més de respondre a les preguntes. Ara interromp els testimonis dient-los: A aquest tribunal no li interessa saber la seva opinió, limitis a respondre a les preguntes.

Quan es parla de por, no permet als testimonis expressar-se, no interessa al tribunal el tema. Ara bé, encara recordo que a la secretaria del jutjat que duia a terme el registre de la conselleria d’Hisenda (que tenia por i volia anar-se’n en helicòpter) la va deixar esplaiar-se tant com va voler. Al tribunal, en aquest cas, sembla que li va interessar saber-ho?

Un altre tema que preocupa al Suprem, de cara a Estrasburg, és la possible inhabilitació els diputats i senador catalans i, per si de cas, se’n renta les mans i passa la patata calenta a les meses de les cambres legislatives. Això provocaria que més d’un milió i mig dels votants no tindrien els representants que havien votat. El que resulta absurd és que se’ls permetés presentar-se i ara inhabilitar-los.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Recorden que el govern del PP animava a Puigdemont a presentar-se als comicis del 21-D, després d’instaurar el 155? Recorden que la vista, per a ells catastròfics resultats, van remoure cel i terra per impedir-li ser investit president de la Generalitat? Confien encara en la justícia espanyola?

La meva pregunta és la següent: Aquesta actitud aproparà Espanya a una altra condemna del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg?

FER UN COMENTARI