Atribuït a Mandela: “Avui és el demà de l’ahir; avui és l’ahir del demà”.

El que avui gaudim, o patim, és fruit dels polítics que vam triar ahir. Ara decidirem, “determinarem”, com viurem “demà”. Millor, igual, pitjor? Autogestionant-nos, gestionats?

Estem satisfets amb “l’avui”?

Quina és la satisfacció en democràcia, benestar, llibertat, justícia social? Decidim nosaltres o decideixen per nosaltres? Objectivament hi ha molt importants manques. Els indicadors negatius augmenten. Els positius disminueixen. I a Catalunya? La situació és pitjor. Mentre la societat, l’economia, la vida cultural, social (semblen ser normals) està sota un tàcit 155 que manté intervinguda a la Generalitat, les inversions estatals en infraestructures segueixen a comptagotes, la falta de finançament és aclaparador i perjudicial per a sanitat, educació, pensions, serveis assistencials, I+D. Catalunya segueix endavant “no gràcies“ a l’Estat sinó “malgrat” el mateix. Continua l’espoli de milers de milers de milions d’euros anuals, els incompliments constitucionals, estatuaris, pressupostaris. I tot això amb el conflicte polític que el propi estat ha generat i agreuja. Amb presos i judicis polítics. És el que volíem fa 4 anys? Som conscients els votants de l’evolució del “vaixell” en què estem? Ens conformem, sotmetem, o reaccionem amb i per dignitat?

398

Triarem als qui ens representin o a els qui no ho fan?

Què s’espera dels polítics que triem? Que ens representin i defensin! Ho fan tots?

Dos grups: Els independentistes defensen a “tots” els votants de Catalunya a Madrid. Intenten el millor per a sanitat, educació, carreteres, treball, desenvolupament, progrés, futur…

Els “dependentistes” castiguen, perjudiquen, a “tots”. Recorden a aquests reclamant un finançament just, la materialització de les inversions promeses, les aportacions per a llei de dependència, les infraestructures indispensables per al normal desenvolupament de la vida empresarial, econòmica; per a sanitat, educació? No ho recorden perquè no s’ha produït mai. Quins polítics són dignes representants i defensors dels drets bàsics de “tots” dels catalans? Qui són els que no ho fan i sí recolzen el càstig?

fotonoticia_20190423101752_640

Què s’espera d’un votant?

Que sàpiga que el seu vot “determina” el “demà de la seva família”, i de tots els altres, en democràcia, sanitat, educació, qualitat de vida, justícia social, llibertat… Demostra l’experiència que haver triat representants dependentistes ha millorat clarament? No!  Votarà amb ”lògica? O per ideologia, fòbies o filies, partidisme, identitat, encara que perjudiqui aquests valors irrenunciables? Des de la coherència, què ha de triar un votant amb dignitat?

Triarem dignes representants que defensin “els nostres interessos” o als que ja han demostrat que ni ens defensen ni ens representen? Serem dignes votants quan triem de cara a un matí millor per a les nostres famílies?

En definitiva, triarem independència o més i pitjor dependència. Què és el digne?

perladignitat4 500px

COMPARTIR

2 COMENTARIS

FER UN COMENTARI