Som al segle XXI o a l’edat mitjana?

Reflexions d'un ignorant

Publicada: 14/04/2019 14:30h

Aquests dies veient i escoltant per la televisió la retransmissió del judici contra el govern català, he escoltat paraules com “ilustre señor”, “ilustrísimo señor”, “excelentísimo señor”, “esta excelentísima sala”, “su señoría”… Això m’ha fet plantejar el dubte de si estem en ple segle XXI, o encara estem en l’època medieval.

Aquestes persones, classificades amb aquests noms, són persones normals? Quan em passejo pel carrer i trobo a diferents persones amigues, si els hi digués “excelentísimo” o “señoría”, oi que es pensarien que me n’estic burlant?

També he vist els bonics vestits que porten, tots negres, i amb punyetes a les seves mànigues. Això què vol dir? Que en portin més o menys, vol dir que estan més o menys carregats de punyetes?

Sembla ser que l’ús d’aquest tipus de tracte pels magistrats i d’aquesta vestimenta, es remunta a l’època dels romans. I a dia d’avui encara no s’ha modificat? D’això es pot deduir que la “justicia española” està ancorada al passat? Aquests senyors, no són persones normals?

Tampoc entenc les resolucions del senyor que presideix el judici. Jo em pensava que els presidents dels tribunals tenien l’obligació de ser neutre i d’escatir la veritat, no de deformar-la. Deixar que les fiscalies acusin i que les proves en contra que vulguin presentar les defenses, no es puguin presentar, això és ser just? L’excusa de que “ahora no se pueden valorar” i que “se valoraran mas adelante” (però en un context diferent), no en desfà la força provatòria?

Amb aquestes decisions, el senyor Marchena compleix amb la seva obligació de ser neutre i just? Podem posar en dubte la seva imparcialitat? En la meva ignorància no sé trobar la resposta correcta i em quedo amb el dubte.

2 COMENTARIS

  1. En Dret coexisteixen el fons i la forma. El fons és l’aspecte material, substancial, de què va l’assumpte. La forma és la garantia que l’acompanya és el procediment (o procés), mitjançant la qual es regula i ordena la voluntat d’aclariment de les qüestions dubtoses o sospitoses, que se sotmeten a la consideració d’un tribunal teòricament neutral. Però la neutralitat no existeix, enlloc. I així, tot esdevé un sistema per imposar les majories sobre les minories, recalculant el valor que donen un major nombre de vots en les eleccions. I la forma coadjuva a la credibilitat dels actes jurídics, gràcies també a anar de la mà de la imatge. La imatge del poder. La que esdevé dels tractaments protocol·laris, dels vestits exclusius amb punyetes radiants, perquè la part minoritària del poble accepti de bon grau la seva derrota. La d’aquells qui mai no poden veure reconegudes llurs raons pels qui sempre seran una majoria. I contra una situació que es creu injusta, només es pot actuar en rebel·lió!

  2. Posar-nos a valorar aquesta espanya, i les seves infinites deficiències a tots nivells, implica submergir-s’hi en ella i Catalunya lluita per, precisament, tot al contrari. Feina en va i temps perdut.

FER UN COMENTARI