A hores d’ara no hi ha dubte que, durant els anys de govern del PP presidits per Mariano Rajoy i amb Soraya Sáenz de Santamaría com a vicepresidenta, en el Ministeri d’Interior dirigit per Fernández Díaz i Juan Ignacio Zoido, i amb Ignacio Cosidó al capdavant de la direcció general de la Policia, es va ordir una àmplia i ben nodrida trama de policia política paral·lela, i per tant il·legal, on el seu únic objectiu era servir als exclusius interessos del PP, mitjançant la fabricació i difusió d’informacions falses contra adversaris polítics.

L’actual president del PP, Pablo Casado, no parla d’aquesta qüestió ni quan obertament se li formula la pregunta sol·licitant-li la seva opinió al respecte, no sols no respon sinó que aprofita per atacar el PSOE per un altre tema del qual el seu partit no està condemnat. La pregunta, però, no la va respondre.

Com molt bé deia Vicenç Villatoro, el fet que en un país hi hagi una policia patriòtica –auto denominada així– que actuï pel seu compte o per directrius sectàries contra representants escollits per la ciutadania i contra partits legals no s’hauria de permetre en cap democràcia. Però, en el cas de produir-se una democràcia no la pot tolerar. En una democràcia aquesta anomalia provoca un escàndol públic, una reacció de l’opinió pública i, el natural seria una condemna i dimissions.

Per molt menys va dimitir un president dels Estats Units. L’existència de la policia patriòtica és una taca enorme en la democràcia espanyola, però la manca de reacció davant d’això seria una taca encara més immensa, que ho embrutaria tot. Un cop dit aixó, i sent ja un argument complet, només un afegitó: resulta que la qüestió catalana sí que existeix i, ha estat el principal escenari d’actuació de la policia patriòtica, si no la seva raó de ser. Xavier Trias i Artur Mas no tenien comptes a l’estranger però els “patriotes” els hi van adjudicar.

Un altre cas contra Catalunya es va detectar en descobrir les converses entre, aleshores, ministre Fernández Díaz i el cap d’antifrau de la Generalitat, Daniel de Alfonso. Segons les gravacions Fernández Díaz apareix conspirant contra polítics independentistes, una unitat de la policia va rastrejar possibles informacions comprometedores. El director d’antifrau va maniobrar per desplaçar a Mas de la direcció de Convergència amb el suport d’empresaris, el Parlament va cessar a De Alfonso per les converses amb Fernández Díaz i, el Tribunal Suprem, sense investigar, va arxivar la querella contra el ministre.

Un altre, en aquest cas per manipulació, afecta i molt a Catalunya. Es tracta d’allò que va succeir el 20-9-2017 davant la conselleria d’Hisenda a rambla Catalunya de Barcelona. Arran dels informes emesos, aquest cop per la guàrdia civil, es va gestar un procediment en contra dels Jordis, Sánchez i Cuixart, que els dugueren a la presó i que, actualment, junt amb polítics catalans, estan sent jutjats al Suprem amb els càrrecs de rebel·lió, sedició i malbaratament de cabals públics.

A causa de la llarga duració, tothom que vulgui veure els vídeos d’aquest dos últims casos poden accedir-hi prement aquestes referències.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Consideren normals aquests fets en un estat que s’autodenomina democràtic? Consideren Espanya un estat de dret a nivell europeu? Confien encara en la justícia espanyola? Tinguem-ho en compte a l’hora d’anar a votar.

2 COMENTARIS

FER UN COMENTARI