Ciutadans sempre m’ha cridat l’atenció ja des dels seus inicis; s’han definit com a socialdemòcrates, lliberals, centredreta, dreta i, actualment, s’acosten a l’extrema dreta segons manifestacions del seu líder que vol un pacte a l’andalusa per a Espanya. Això significa una aliança amb el PP i VOX i, si sumen els escons suficients, l’aplicació del 155 a Catalunya.

Una cosa que també m’ha sorprès ha estat la trajectòria d’alguns dels seus integrants que, abans de pertànyer al partit, han estat membres d’altres formacions. L’actual vicepresident de la junta d’Andalusia, Juan Antonio Marín Lozano, ha militat en tres formacions abans del seu aterratge a Ciudadanos. Juan Carlos Girauta també va militar en dos partits fins que va optar pel partit de Rivera. Ara, a més, renuncia a la catalanitat fent-se toledano.

La pregunta que se’n deriva és: Per què aquests canvis? No tenien assumits els idearis de les anteriors formacions? No tenien una idea clara del que pensaven i volien? O han anat canviant fins a trobar un partit que, no només els acull, sinó que els dóna la possibilitat de fer carrera més aviat per als seus propis interessos. En qualsevol cas, diu ben poc de la seva fiabilitat com a polítics.

Albert Rivera que, ara es presenta com Alberto Carlos Rivera, és tot un personatge que ha canviat i canvia d’opinió molt sovint, va declarar per activa i per passiva, que no donaria el seu suport a Rajoy i, amb els vots de Ciutadans, el van fer president. Ara declara que no pactarà amb el PSOE, Ja veurem que fa si la suma dels partits de dretes no els dóna la victòria que persegueixen. Ha aconsellat als catalans què resem perquè sigui Sánchez el guanyador, una forma molt sibil·lina d’amenaçar Catalunya.

La senyora Inés Arrimadas no ha volgut acomiadar-se de Catalunya sense el muntatge del seu últim xou al parlament. La senyora de “los cartelitos”, ha canviat el cartell, al que ens tenia acostumats per un munt de llaços grocs que, ella i els seus col·laboradors, havien tret de l’espai públic que ha de ser imparcial de cara a unes eleccions? I per acabar-ho de rematar ha demanat que l’afegim a la llista negra dels que netegen Catalunya.

No recordo cap intervenció d’aquesta senyora en què no hagi fet una crítica en contra del govern català plena d’odi (parlant en castellà com és habitual) sense propostes alternatives que es podrien debatre o consensuar. Té un sentit de l’oposició que no puc entendre, diu que representa a més de la meitat dels catalans però no sé de quina forma els defensava.

Ella, igual que Rivera i Girauta, ha declarat que TV3 és un mitjà de propaganda a favor de la Independència i que ens les escoles catalanes s’alliçona els alumnes a favor seu i contra Espanya. Com es pot mentir tan descaradament? Com poden odiar tant a Catalunya? A estat ciutadans qui va denunciar TV3 per retransmetre la manifestació de Madrid, no ha fet a TVE que també ho va fer. La televisió catalana ha estat obligada per la JEC a emetre dues hores de publicitat en favor dels partidaris del 155. No recorden que TV3 va retransmetre la manifestació de la plaça Colom de Madrid? Tampoc ho recorda la JEC?

albert-rivera-e-ines-arrimadas-con-las-camiseta-de-la-seleccion-espanola-viendo-la-eurocopa-2016-rodeados-de-militantes-de-ciudadanos

No tinc ni un sol motiu per aconsellat el vot a Ciutadans, tot el contrari, hi ha un problema Catalunya/Espanya i no aporten cap tipus de possible solució fora del 155. És aquesta la seva aposta per resoldre el problema?

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Rivera i Ciutadans són la millor opció per als votants catalans? Ells, amb l’ajut del PP i VOX, són els que resoldran l’actual problema o pel contrari l’agreujaran? Mereixen que els votem?

3 COMENTARIS

  1. D’acord amb la reflexió…però l’anàlisi en profunditat penso que s’hauría de fer , buscant els motius del vot de 1.100.000 catalans que els hi van donar suport….intueixo una resposta probable.

  2. Que pensava tota aquesta gent que els va votar, què esperava d’ells. Perque fins el dia d’avui no han aportat res de res. Be, si el 155, que si no vaig errada va perjudicar als indepes i als que no ho son.
    No els votaria ni que fóssin l’únic partit.

  3. S’ha d’entendre un principi bàsic de la societat: “Sempre n’hi hauran feixistes”. Aquesta dura conclusió pot agradar més o menys o gens, però la trista realitat és que és així. Sigui qui sigui el nom que rebin els perdedors en la gran cursa de la vida, en que participem tothom. Perquè, al final, per a aquells incapaços de bastir qualsevol altre recurs, només els hi resta combatre i malmetre un sistema que no els afavoreix, anomenat Democràcia.

FER UN COMENTARI