Continuo creient en la no imparcialitat del Suprem

Publicada: 20/04/2019 10:22h | Actualitzada: 11:23h

En el meu article titulat “Ja no crec en la imparcialitat del judici de l’1-O“, publicat el 14 d’abril en aquest mitjà, ja vaig detallar una sèrie de motius i circumstàncies que en feien dubtar de la imparcialitat del tribunal suprem respecte al judici que es du a terme contra el procés.

En cap dels interrogants plantejats no he trobat resposta alguna durant aquesta setmana passada, és més, els interrogatoris s’acumulen sessió rere sessió i no veig res que em doni esperances de cara al fet que la sentencia sigui ajustada a dret.

He vist com un policia parlava d’actitud molt agressiva per part dels votants i, quan ha estat interrogat per l’advocat defensor, declarava que eren agressius perquè cridaven i cantaven. No s’ha estat de dir que els llançaven objectes i quan li preguntaven quins eren els objectes en qüestió no ha sabut que respondre. Davant aquesta disbauxa el jutge Marchena li ha preguntat: “Usted vió lanzamiento de objetos sí o no?“, i la seva resposta ha estat negativa.

Quants membres policials més necessiten per declarar amb la finalitat de trobar la pretesa violència que tant enyoren per aplicar la màxima sentència possible? No s’adonen que tots venen ensinistrats repetint el que ja han dit altres membres anteriorment. En el cas de negar el que havien dit primer i després es retracten, com el cas anterior ho consideren perjuri?

Uns mitjans madrilenys, poc sospitosos de donar suport a l’independentisme com són eldiario.es i El País, han publicat un vídeo (que podran veure a continuació) on veuran Marchena cridant l’atenció a un testimoni per haver respost “no recuerdo” a la majoria de preguntes i després les respostes idèntiques fetes per membres del govern del PP. No consta que amb ells els cridessin l’atenció per les mateixes respostes.

La premsa s’ha fet ressò de les declaracions de la premi Nobel de la Pau, Jody Wiliams, que ha manifestat de farsa el judici contra els dirigents polítics que van impulsar l’1-O. I en referència als agents de la Guàrdia Civil que ha vist in situ declarant en el Tribunal Suprem els ha qualificat de “titelles”. Cadascun té la seva anècdota: A un li van colpejar en el dit, un altre va perdre una ungla, ha dit durant la seva intervenció en la Comissió de Drets Civils i Polítics del Parlament.

Allí ha explicat que ella ha anat al Suprem a veure el judici i que, al principi, quan un policia atestava, els advocats podien mostrar-los una evidència, però, després d’uns quants vídeos mostrant la diferència de narrativa entre la imatge i el que deia el testimoni, es va impedir introduir les evidències. Això és normal?

Un altre fet que confirma les meves sospites ha estat la no admissió com a prova un informe de Scotland Yard, curiosament favorable a les defenses i que contradiu els informes de la guàrdia civil. L’advocat Gonzalo Boye va explicar a TV3 perquè el tribunal Suprem no va acceptar el testimoni de Scotland Yard, proposat per la defensa de Jordi Cuixart. Boye creu que el relat de Sir Hugh Orde (excomandament de Scotland Yard) hauria desmuntat del tot l’acusació, fonamentada en una violència que l’organisme nega rotundament.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Els queda un bri d’esperança i confien encara en la imparcialitat del tribunal suprem o tot el contrari, s’afegeixen als dubtosos com ara jo mateix, a la vista del que està succeint?

2 COMENTARIS

  1. El judici acabarà però no sabem el com. Això obre diverses possibilitats i no crec que ho acabin com en Mariscal de Gante al TOP quan va dir “VIsto para sentencia” i va disposar que anés a Carabanchel, i encara espero aquella sentencia.
    Si la condemna es gruixuda l’extrema dreta la compartirà pero internacionalment portarà cua. Si no es una sentencia greu, s’hauran de veure els comentaris de PP, Cs, VOX i el poble de més avall de l’Ebre.

FER UN COMENTARI