A què es deu el canvi d’actitud de Marchena?

Publicada: 12/03/2019 08:43h | Actualitzada: 23:24h

El dia 7 d’aquest mes de març i, en aquest mateix mitjà, vaig publicar un article titulat: “Està el jutge Marchena manipulant el judici?“. En ell feia referència a l’aparent canvi d’actitud del jutge així que han començat els interrogatoris als testimonis de l’acusació. Per haver-se negat a respondre a les peguntes de VOX, dos exdiputats han estat sancionats amb 2.500€ i la cosa es pot complicar encara més si no deponent la seva actitud.

No respondre preguntes, com han fet Rajoy, Soraya o Zoido, no tenen cap mena de sanció? Són valides les seves respostes on, a més de no dir res, s’han espolsat tota la responsabilitat dels fets. No saber o no voler recordar no es considera mentir? Urkullu va demostrar que Rajoy no va respondre a una pregunta al·legant ignorància. Ha estat sancionat pel jutge? Vegin quines declaracions, al respecte i als drets humans, havia fet temps enrere l’expresident.

El senyor Nieto va seguir, fil per randa, el guió de la fiscalia i l’advocacia de l’estat. Un cop va ser interrogat pels advocats defensors, va incórrer en moltes imprecisions i dubtes havent d’aturar-se molts cops i, respirar abans de respondre. Va acabar citant com a fets violents els desperfectes dels cotxes de la guàrdia civil. Abans, però, va haver d’admetre que cap policia havia estat atès, ingressat en hospital o que agafés la baixa per la violència dels votants. Voler donar la culpa als Jordis i a la gent pels desperfectes dels cotxes és mentir. Tot el dia els van fer servir els periodistes i televisió per als seus reportatges, Vegin la fotografia següent.

IMG-20190302-WA0045 (1)

El testimoni d’Enric Millo va estar ple de falsedats i ell ho sap. El propi Millo, en una entrevista a la televisió, va reconèixer la brutalitat en què van actuar els cossos i forces de seguretat de l’estat, que li havia causat una gran tristesa i va aprofitar el moment per demanar disculpes. Si ara escolten la seva versió davant el Suprem observaran que menteix, tant li fa que ho faci ara com abans, una de les dues versions, o totes dues, són falses.

Respecte a De los Cobos, ja vaig comentar la seva intervenció en l’article anterior al que feia referència però vaig ometre un petit detall. No li van preguntar ni pel 23-F, ni si havia estat algun cop processat, cosa que va succeir per delicte de tortures. Perquè no li van preguntar?

A la recerca de més “proves” per imputar els delictes de rebel·lió i sedició, van interrogar a la secretaria del jutjat número 13 de Barcelona, la senyora Montse del Toro. Aquesta va sol·licitar que la càmera no l’enfoques a ella, jo em pregunto per què? De què té por aquesta senyora? No serà que el seu testimoni té moltes incongruències? Diu que va passar angoixa sentint els càntics de la gent, que es veia presonera dins l’edifici i que volia sortir-ne fent-ho amb un helicòpter. Tothom ja sap per on va sortir (ningú la coneixia i podia haver sortit per la porta a través d’un passadís fet per voluntaris) La qüestió és que va sortir per una terrassa annexa al Teatre Coliuseum.

Ningú li va donar més importància però, la dita senyora va formular una queixa a la fiscalia, que es va veure obligada a demanar un informe a la guàrdia civil, quan aquesta no li havia donat cap impotència al fet. Ara bé, quan la benemèrita redacta l’informe aquest diu que la secretaria judicial “tuvo que huir por los tejados“.

Per acabar, vegin a continuació els problemes, i condicions, que Marchena posa als advocats defensors no permetent-los fer determinades preguntes. Recordin que tampoc permet veure vídeos que podrien qüestionar la veracitat de determinats testimonis.

Què pensen vostès, benvolguts lectors? Hi ha motius suficients per dubtar de la imparcialitat del judici? No han notat un canvi d’actitud del jutge Marchena a partir de l’entrada en escena dels testimonis del govern i de l’acusació? Jo, malauradament, segueixo tenint molts dubtes.

1 COMENTARI

  1. Aquests jutges, que si a la seva propia megalomanía imperial li sumem el Procés Català acaben transformats — si no ho eren ja— en ridículs personatjes vuitcentistes absolutament “trasnoxats”, jutges De Part en un Tribunal farça, ridícul, jutjant a més de la meitat d’un poble, el català, flor i nata i molt avançat sociopolíticament parlan dins d’Europa, a més, tenint a la presó a demòcrates, per actuar democràticament, curiosament en una suposada democràcia. Aquí algú no ho es de demòcrata. No cal ser endeví.
    En aquest assumpte català que ells ho cosideren Raó d’Estat, despareix la separacio de poders. Tots els poders pensen el mateix. I actuen per sobre la democràcia, proncipis fonamentals, etc.

FER UN COMENTARI