Macro manifestacions amb el lema “Catalunya és una nació; nosaltres decidim”. Unes altres amb “Catalunya és Espanya”. Són posicions.

Recordem. Com a consultor utilitzo el model Harvard per a resolució de conflictes i amb bons resultats quan la raó predomina sobre les actituds ideològiques, identitàries, viscerals… Fins ara, premisses.

  1. Predisposició a l’acord! Existeix per les dues parts?
  2. Mútua capacitat de resposta! N’hi ha?
  3. Separar a les persones del problema. Tracte integrador, positiu.
  4. Concretar els problemes. Quines són les causes crítiques?
  5. Negociar per beneficis mutus, no per posicions.
Què són posicions?

Per exemple… El lloguer d’un pis, l’arrendador diu que 1.000 € mes i aval bancari. L’Arrendatari que no, 800€ i dos mesos d’aval. Són “posicions”. Però hi ha “interessos” a convertir en “beneficis comuns”. Arrendador: Inquilí que pagui puntualment i conservi el pis. Arrendatari: Propietari que atengui incidències. Si mantenen “posicions”, acord difícil o impossible. Riscos: Pagaments endarrerits, mala conservació. Després de les posicions hi ha “interessos”, beneficis desitjats o a defensar. Són “posicions”. Com en el Brexit, entre el Regne Unit i Europa.

Aplicat al conflicte Catalunya-Espanya? S’expressen en àrees com ara el finançament, just i voluntari o injust i imposat; lleis catalanes o espanyoles; llengua catalana o castellana; independència o dependència

L’observador del mètode Harvard preguntaria: Per què defensen les seves posicions? Quines són les “posicions” clares en el conflicte Catalunya-Espanya?

D’Espanya: Defensa a ultrança de la seva “unitat”. Constitució, llei (la seva interpretació)! Des de fa segles: materialització d’un model d’Espanya “castellana”. Centralització. Disposició dels recursos econòmics de Catalunya. Subordinació de tots els estaments de Catalunya als espanyols. Decisió sobre les infraestructures importants, lleis. Imposició del castellà. No flexibilitza, endureix les seves posicions.

De Catalunya: Preservació de la seva “essència”, identitat històrica, llengua, lleis. Optimitzar la qualitat de vida pel que genera amb treball, iniciatives empresarials. Autogestió dels seus recursos. Justícia social avançada. Ser subjecte polític. Defensar la Constitució del 78 que la reconeixia com a nacionalitat. Ara és subregió o està “fora” de la Constitució. Estatuts aprovats pel seu parlament. No el “raspallat” o “retallat” per l’Estat espanyol. Catalunya ha flexibilitzat les seves posicions.

Spain-Barcelona-Berenguer-III-7-525x295

Són “posicions” enfrontades. Si no es modifiquen, opcions? Imposició via judicial, legal, per la força policial, d’Espanya sobre Catalunya? Independència unilateral com a únic recurs?

Existeixen beneficis cara a l’acord?

Els reiterats incompliments per part espanyola han originat el conflicte. No es negocia entre iguals sinó entre dominant i dominat. Aquí estan la història, hemeroteques, fets objectius. El mètode Harvard proposa: Quins beneficis oferiria un acord?

Per a Espanya: Inicialment podria perdre poder i recursos però un referèndum pactat solucionaria un problema polític i democràtic, de convivència, que s’agreuja. Recuperaria una comunicació, col·laboració i suport en molts camps fonamentals per al seu desenvolupament. Fins i tot una possible independència pactada permetria uns acords, una transició molt beneficiosa, com han demostrat antecedents de separació europeus per via pacífica. Negar-se a això significarà més danys perquè la situació es farà insostenible en els camps polítics, econòmics, democràtics. Espanya té a guanyar si se centra en beneficis i satisfà prou a Catalunya.

Per a Catalunya: un acord satisfactori guanyaria en diferents camps vitals per a ella. La independència en un referèndum pactat, seria una solució pacífica, democràtica. i, segons dades objectives, la convertirà en un modern estat europeu, amb alt nivell de vida, democràcia autèntica, justícia social avançada, desenvolupament integral de la seva identitat, llibertat. La dependència nega tot això.

Què diria un observador imparcial amb el mètode Harvard? Que Catalunya ha flexibilitzat molt les seves posicions. Aquí està la història. Què flexibilitza Espanya? Quines “posicions” modifica per a oferir beneficis a aquest 80% que vol un referèndum, o al 48% (no extrapolat) que vulgui ja la independència? Què flexibilitza Espanya en les seves posicions per a perdre el menys possible però mantenir beneficis amb una Catalunya que vulgui continuar amb ella encara que sigui independent?

Què convé més a catalans i espanyols? Mantenir posicions enfrontades, inamovibles, o buscar el major benefici o la menor pèrdua? És possible l’acord? Què diagnosticaria aquest expert en el model Harvard?

FER UN COMENTARI