Si un no és expert en lleis, encara que sigui el cap d’estat d’un país, no hauria de fer certes declaracions sobre el particular. Felip VI, en un congrés celebrat a Madrid, va declarar que les lleis estan per sobre de la democràcia i, en la inauguració del Mobile World Congress, que es du a terme en Barcelona, va presumir tot dient que Espanya formava part dels vint països més democràtics que existeixen al món.

A primers de gener de l’any en curs vaig publicar, en aquest mitjà, l’article que duia per títol “És igual legalitat, justícia i legitimitat?“. En nom de la llei no tot s’hi val, qualsevol règim polític (inclosa la dictadura) està dotat de lleis que poden convertir en legal la discriminació, l’abús i la injustícia. Negar el dret de vot a les dones –si es parla de llibertats individuals– o negar el dret d’autodeterminació dels pobles –si es parla de llibertats col·lectives– són dos exemples del que es considera legal encara que no es consideri just ni legítim.

Una llei és sempre justa? El que és legal és sempre legítim? Pot ser il·legítima una causa justa? No sóc expert en lleis i per tant se’m podran rebatre les meves afirmacions, però la història ens permet observar les incongruències que s’han donat a través del temps.

Les lleis de la dictadura franquista, promulgades en acabar la guerra eren, en molts casos, contràries al dret internacional, l’acarnissament dels guanyadors de la Guerra Civil envers els perdedors va ser brutal, d’entrada es tractava d’un govern il·legítim (cop d’estat contra un govern legalment constituït) per tant podem dir, sense temor a equivocar-nos, que les lleis podien ser legals, però en la majoria de casos eren del tot injustes.

Ha d’haver-hi una relació directa entre la qualitat democràtica d’un país i el respecte al dret dels ciutadans. Negar els drets a la ciutadania, bé siguin individuals o col·lectius, esgrimint que la llei no ho permet és una autèntica perversió. És fer, de forma clara i transparent, tot el contrari del que preveuen el dret i la justícia.

En el moment present es du a terme el judici contra el procés. La Constitució espanyola no preveu, en el seu articulat, la possibilitat que un territori que formi part de l’estat espanyol pugui, per desig dels seus habitants, proclamar-se independent. No importa que ho desitgin, el que importa és que la llei no ho permet i, ara, es tracta de castigar severament els caps visibles del moviment secessionista. És just? No és legítim aspirar a la Independència? No és legal o no és democràtic?

Felipe VI és rei gràcies al triomf del cop d’estat franquista. Ha heretat el tron de son pare, que el va rebre de Franco. En les seves declaracions, començant per la del 3 d’octubre fins ara, no m’ha semblat gaire democràtic. Va donar suport a l'”a por ellos” i, que jo sàpiga no he estat cridat a les urnes per decidir entre monarquia i república.

Més li valdria no opinar sobre la democràcia espanyola, com vaig dir en anteriors ocasions, la dita castellana és molt clara. Dime de que presumes y te diré de lo que careces.

Què pensen vostès, benvolguts lectors? Consideren l’Estat espanyol com un dels millors països quant a democràcia es refereix o el pes del franquisme encara no ha desaparegut?

2 COMENTARIS

  1. La llei mal anomenada “suprema” rep el nom de Constitució, quan a Espanya no hi ha solidesa política, ni unió territorial, i molt menys integritat jurídica. Només preval la interpretació parcial, esbiaixada, retallada i adulterada que una majoria castellana realitza, sistemàticament, per censurar les minories nacionals catalana i basca. I tota aquesta desvirtuació s’enllesteix amb el vistiplau d’un cap d’Estat no escollit pel poble, que recolza un règim manifestament injust, amb unes desfasades directrius de caire absolutista. I a tal ofec de la llibertat li diuen “imperi de la llei”. On ha anat a parar la democràcia? No és prèvia la democràcia a la llei, per suprema que aquesta sigui? On vaig signar, jo mateix, el contracte social de Rousseau, quan mai vaig poder votar “la Constitución que todos nos hemos dado”?

  2. No. L’Estat Español es antidemòcrata. S’omplen la boca parlant de democràcia i no en tenen ni idea, tenint en compte que molts que estan al gobierno venen de families franquistes, siguin de dretes o d’esquerres.

FER UN COMENTARI