Estadista: “Engloba o comprèn a les persones que es troben per sobre de les divisions partidàries i de sectors, en inquieta i creativa recerca del ben comú”.

Per què “va reaccionar” bona part de la societat catalana?

La sentència del tribunal constitucional sobre el segon estatut va provocar la “reacció” de centenars de milers de votants catalans. “Constitucionalment elaborat” va ser amputat per un Constitucional molt qüestionat en la seva composició i independència. La primera macro-manifestació va sorprendre a la classe política i mitjans internacionals. Diferents polítics nacionalistes es van veure superats per la societat. Alguns van canviar i es van posar al capdavant de la reacció. La història és coneguda. No hi ha antecedents en cap estat democràtic que un tribunal hagi anul·lat articles d’un text aprovat per dos parlaments, confirmat pels votants corresponents i promulgat pel cap d’estat. A Espanya va succeir. Els experts diuen que la constitució obliga al fet que l’estatut que s’apliqui a Catalunya ha d’estar confirmat pels seus votants. No s’ha fet. Això situa a Catalunya en un “núvol” constitucional. Per què no s’exigeix? Seria un referèndum!

barcelona

En paral·lel, no es compleix ni el que va quedar de l’estatut en finançament o en inversions en infraestructures, etc. La demanda d’urnes ha estat atesa pels dirigents triats de forma democràtica. I ho han pagat o estan seriosament amenaçats. La “reacció” de l’estat: Jutges, policia i guàrdia civil que van escandalitzar a tots els mitjans internacionals. Tàcit el 155. Avui hi ha presos polítics amb imputacions molt greus. Juristes i catedràtics nacionals i internacionals denuncien les moltes faltes de l’estat espanyol a lleis de rang superior a les espanyoles. L’independentisme es manté unit en reivindicació del seu dret a decidir, la seva llibertat, benestar, justícia social. Més a mesura que creixen incompliments, espoli, arbitrarietats, mentides, mesures autoritàries i antidemocràtiques de l’estat espanyol. La demanda d’unitat és palesa en manifestacions, participació a la xarxa. La situació de Catalunya és molt greu per a  la seva pròpia història, entitat, drets, llibertat. Afecta molt negativament a “tots” en el seu present i futur. Davant una realitat tan transcendent, des de la dignitat democràtica què pot justificar no anar en llistes úniques?

1496307738646
Què demostren els líders independentistes? Unitat?

No cal aportar dades. Hi ha  moltes  declaracions, posicions, al parlament, en els mitjans. Vénen eleccions importants. És una oportunitat per donar resposta a aquesta demanda d’unitat dels qui es manifesten una vegada i una altra. Les xarxes demostren que és una petició molt compartida. Decisions d’alguns líders independentistes? No a la unitat. Llistes separades amb sorpresa i disgust dels propis votants segons manifesten. Té la majoria de la societat independentista un projecte comú? Sembla que sí. Votarà a qui ofereix unitat o ho farà dividida? Seria lògic. Suggereixen el mateix projecte les decisions i declaracions dels diferents líders? No. Des de la dignitat democràtica… Els líders independentistes… Són tots “estadistes” o “líders de partit” i al marge del be comú, del que demana la majoria independentista?

perladignitat4 500px

COMPARTIR

FER UN COMENTARI