La Guàrdia Civil percep l’odi dels catalans?

Publicada: 31/03/2019 12:56h

Això és més seriós del que sembla i no ens ho podem pas agafar com una broma, són ja molts els números de la guàrdia civil que estan patint un traumatisme derivat de l’odi que van percebre dels catalans quan, complint amb el seu deure, feien escorcolls o quan pel mateix motiu tractaven d’impedir que la gent (molt perillosa com sembla) exercís la seva tossuda voluntat de votar.

Aquesta setmana han declarat al suprem molts integrants de la benemèrita i, en els seus relats han aparegut paraules com ara violència, tumults, insults, però, el denominador comú ha estat, sense cap mena de dubte, l’odi que van percebre de tota la gent, un odi de tal magnitud que els està causant efectes posttraumàtics difícils de superar.

Inicialment no ho van notar i ens els seus informes no en feien cap referència, ara bé, el subconscient els ha fet reviure, i per tant recordar, aquelles mirades que mai, abans d’ara, havien vist i que no els permeten ni tan sols dormir tranquils. El subconscient els ha permès recordar que, van veure una nova bandera d’Òmnium i a Carme Forcadell passant en cotxe —en direcció contrària— exaltant a la gent.

Personalment se’m fa difícil imaginar que un home d’un metre amb noranta tot ell ben equipat, amb un casc al cap, un escut amb una mà i una porra en l’altra pugui acollonir-se al davant una senyora de 80 anys o una criatura de 10, per la intensitat d’una mirada; probablement per aquest motiu i, actuant en defensa pròpia, es van veure obligats a utilitzar la força.

Segons el diccionari es coneix com a odi l’antipatia o aversió cap a alguna cosa o persona La paraula odi és d’origen llatí “odium” i és sinònim d’hostilitat, ressentiment, rancor, la qual cosa genera un sentiment d’enemistat i rebuig que condueix al mal cap a una persona o el desig d’enfrontament amb aquesta.

La benemèrita haurà fet, a correcuita, un seminari als agents que havien de declarar, ja que els seus testimonis semblen calcats i repetits, ara bé, si observem detingudament la cara d’un jutge i la dels fiscals aguantant-se el riure demostra la funció teatral que es representa. Vegin a continuació el poc que els va afectar l’odi que ara tant els angoixa.

No esperaria la guàrdia civil ser rebuda amb una catifa vermella, suposo. Per tant les cares de les persones que pretenien votar no podien estar somrients en veure que se’ls impedia fer-ho, i que resistint-se els costava rebre cops, empentes, estirada de cabells, etcètera, etcètera. No van tenir remordiment per deixar 1.066 persones ferides i una d’elles sense un ull.

L’odi, malauradament, està molt estès a la resta de l’estat contra Catalunya. Els partits polítics, començant pel PP a l’hora del recurs davant el constitucional i les eleccions que van haver-hi desprès. Posteriorment s’hi va afegir Ciutadans i, en menor grau el PSOE, ara s’ha afegit VOX. Qualsevol consulta electoral ha tingut sempre a Catalunya de protagonista, l’últim exemple han estat les autonòmiques andaluses

Però l’odi ha arribat a l’extrem que fan pensar que la societat espanyola està malalta. És cert que els mitjans de comunicació han contribuït i molt a propagar-ho, però, va ser la classe política la que ho va iniciar. Vegin a continuació el següent vídeo on es destaca l’odi envers Shakira, dona de Gerard Piqué, per cantar en català.

Què pensen vostès, benvolguts lectors, És lògic apel·lar a l’odi per a justificar els testimonis dels agents de la benemèrita? És normal no permetre visionar els vídeos que demostrarien la falsedat dels testimonis? Creuen en la total imparcialitat del judici?

FER UN COMENTARI