Dita castellana: “Hablando se entiende la gente”.

Com a consultor, afirmo que no sempre. Predominen els “monòlegs”. El diàleg, quan existeix, permet conèixer la posició de cada part. Pot permetre el compromís. També explica per què és difícil o impossible. El conflicte Catalunya-Espanya ho demostra. Catalunya i Espanya han parlat des del Tractat de Nova Planta fins a la Constitució espanyola, Estatuts, pressupostos, acords puntuals. La història recull  els incompliments per part espanyola. Bona part de la societat catalana ha reaccionat. La situació s’ha radicalitzat. Catalunya proposa diàleg i mediació. Hi ha resistència o total oposició, de majoria de partits, mitjans, polítics, d’Espanya i la seva societat. Això detectaria un observador imparcial. Què deduiria de la primera premissa de Harvard: Predisposició a l’acord? Existeix? Aquí estan les posicions dels uns i els altres! Què més diu el model Harvard per resoldre conflictes? És imprescindible mútua capacitat de resposta! No n’hi ha prou amb la predisposició de les dues parts. Ambdues tenen uns “interessos i objectius”.

Quin interès i objectiu persegueix Espanya?

El tema és llunyà (Conde Duque de Olivares, 1625): “Ahora que os hemos asimilado y no tendréis que gastaros dinero en luchar contra nosotros, parece razonable que nos paguéis con impuestos”.

1645: “Hay que reducir Catalunya a los usos y costumbres castellanos”. Més recent, transició (Calvo Sotelo): “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña para así asegurar el mantenimiento de la identidad que comporta”. Més recent, llei Wert (PP): “Nuestro interés es españolizar a todos los niños catalanes”. Montoro: “Cataluña nos sacará de la crisis”. L’observador imparcial deduirà l’objectiu d’Espanya: “Integrar Catalunya i l’aprofitament econòmic  d’aquesta”. Avui: De “nacionalitat” passa a estar “fora de la constitució”. No s’ha referendat el text que va perdonar el Constitucional. Què és ara Catalunya? Un fundador de l’antiga AP l’acaba de qualificar de “colònia” espanyola. L’interès i objectiu d’Espanya, pel molt publicat, declarat, sembla molt clar: Identitat espanyola i gestió dels recursos que genera Catalunya. Respon això als interessos i objectius de Catalunya?

ejemplar-original-constitucion-espanola-1978-que-expone-eurocamara-bruselas-1270615204793

I quin interès i objectiu persegueix Catalunya?

Moltes dades demostren una trajectòria històrica, identitat pròpia que segueix viva. Se succeeixen acords i desacords, enfrontaments, amb l’estat espanyol. Identitat castellana  en contra de la identitat catalana. I conflictes econòmics. Avui Catalunya, la principal economia productiva, la primera concentració industrial, zona de referència econòmica al sud d’Europa segons  Financial Times i la UE (banana daurada), està pràcticament intervinguda. Encara hi ha  transferències pendents del primer estatut. El que queda de les seves competències, envaïdes. Ofegada financerament per dèficits i recursos financers no traspassats. Això perjudica seriosament a tots els seus habitants. La seva cultura, llengua, assetjades. El TC va dictar una sentència que va fer “reaccionar” a bona part de la seva societat. Aquesta desitja un referèndum democràtic per decidir el seu futur.  Espanya ho nega rotundament. Els fets de l’1-O són internacionalment coneguts. També la presó i exili dels líders democràticament triats segons el 155 impost per l’estat espanyol. Centenars de persones imputades. Quin és l’interès i l’objectiu de Catalunya? Ser subjecte polític, respectada en la seva història i identitat, cultura, llengua, valors, lleis, i gestionar els recursos que genera per donar als seus habitants el nivell de vida que mereixen pel seu treball, materialitzar una justícia social avançada. Respon això als interessos i objectius d’Espanya?

54665987

Harvard fixa dues premisses davant els conflictes.

  1. Predisposició a l’acord.
  2. Mútua capacitat de resposta.

Existeix? A la vista dels fets objectius, què diagnosticaria un observador imparcial que apliqui el mètode Harvard? si no hi ha ni predisposició ni capacitat de resposta, què?

COMPARTIR

FER UN COMENTARI