Incongruències del judici “just i imparcial” de l’1-O

Publicada: 11/02/2019 11:03h

Ja falten pocs dies per a l’inici del judici als polítics catalans acusats de rebel·lió, sedició, malbaratament de diners públics i desobediència. Intueixo que Pedro Sánchez, en els viatges fets al parlament europeu i al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, ha intentat netejar la mala imatge que es té d’Espanya en l’àmbit europeu.

Més que intuir estic convençut que aquest ha estat el seu propòsit. Al mateix temps Josep Borrell està fen el mateix, paral·lelament, sense cap vergonya per mentir tot dient que les imatges de les càrregues contra la població l’1-O pertanyen a la policia xilena de l’època de Pinochet. També Espanya Global està fent la seva feina amb el mateix objectiu.

Cap país que es consideri democràtic no ha tingut mai la necessitat de pregonar-ho. Insisteixo en la dita castellana: “Dime de que presumes i te diré de lo que careces“.

He volgut veure el que diu la premsa sobre el judici i el que corre per les xarxes socials.

  1. El tribunal denega l’assistència d’observadors internacionals al judici.
  2. Dos jutges controlaran els corresponsals internacionals que cobreixin el judici.
  3. S’ha vetat la presència de les càmeres de TV3 a la sala.
  4. S’ha vetat la presència d’experts internacionals en drets humans i dos premis Nobel.
  5. S’impedeix el testimoni d’un expert d’Scotland Yard.
  6. No s’han acceptat més de 50 testimonis proposats per les defenses.
  7. Espanya reconeix Guaidó i, per impedir un cop d’estat, exigeix posar les urnes.
  8. Espanya ha considerat cop d’estat haver posat les urnes a Catalunya.

Són molts més els exemples que es podrien afegir però crec que, sobradament, queda del tot demostrat la “imparcialitat” del judici. A continuació els convido a visionar un vídeo de la televisió francesa on expliquen la situació actual del judici de forma senzilla i coherent.

Les preguntes que tot sovint em faig són les següents: Tindrà en compte el Suprem, el com i de quina forma s’ha arribat a l’actual situació? Valorarà la sentència negativa del Tribunal Constitucional que va donar lloc a l’inici del procés? Tindrà en compte que l’estatut actual no ha estat votat pel poble de Catalunya? Que articles declarats anticonstitucionals són perfectament legals en altres comunitats? Valoraran que el procés ha estat la lògica i humana reacció a una injustícia?

En temo que cap d’aquestes preguntes tindrà una resposta positiva que justifiqui, en certa manera, l’actuació dels polítics catalans que, davant el cop d’estat del TC i de la reacció del poble, van intentar primer una negociació i, en vista de la negativa de Rajoy i del PP van posar les urnes per saber la voluntat de la gent. La resposta de l’estat la vam viure l’1-O com tots ja sabem. El dret a l’autodeterminació, Espanya ni el vol ni l’accepta, encara que fos la voluntat majoritària dels catalans que, en un 80%, reclamen un referèndum.

No confio, gens ni mica, en la justícia espanyola i menys si l’única raó és la de mantenir per sobre de tot la unitat d’Espanya. A sobre, el bisbe Cañizares va declarar que la unitat d’Espanya era obra de l’Esperit Sant. Ho recorden?

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Encara confien en la justícia espanyola?

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI