Tal com vaig dir en articles anteriors, amb el mateix títol, l’odi i la catalanofòbia que rebem els catalans derivats, sens dubte, per les mentides i desqualificacions a què ens sotmeten l’estat, l’oligarquia dominant i els mitjans de comunicació afins, han aconseguit que una gran part de la ciutadania espanyola ens considerin supremacistes, nazis, insolidaris, terroristes, agitadors i altres qualificatius que m’estalvio d’enumerar.

Tot i que la propaganda s’ha desfermat d’uns anys ençà, el problema de l’anticatalanisme ve de molt lluny en el temps; en la pràctica des del Decret de Nova Planta fins a la dictadura de Franco. Va semblar que la mort del dictador podria suposar un final d’aquesta situació mentre es negociava la transició i es consensuava una nova Constitució. Va ser un miratge, el que es pensa de Catalunya té unes arrels molt profundes, vegin una petita mostra.

nunca-se-obligo

Sense tenir tanta incidència, l’enveja també ha estat un motiu que ha ajudat a fomentar, tot el que es descriu, per la part oficialista, en veure que Catalunya per pròpia iniciativa, i sense el suport estatal, ha estat la capdavantera industrial i econòmica d’Espanya: Primer ferrocarril peninsular, primera emissora de ràdio, primer parc d’atraccions, les primeres fàbriques de cotxes, motos i camions, primera en turisme, etcètera, etcètera.

Acabada la Guerra Civil, Catalunya va rebre, entre les dècades 50 i 60 del segle passat, més de 2.700.000 persones que fugien del seu territori d’origen vingueren a la recerca d’un lloc on treballar i viure dignament. Arribaren de tot l’estat si bé la majoria eren Andalusos i, en menor grau, d’Extremadura. Ara ells i els seus descendents, totalment integrats, no s’expliquen el perquè de la campanya de greuges que pateix el Principat per part de l’estat.

En un article anterior vaig citar Joseph Goebbels com l’artífex de la propaganda nazi durant el tercer Reich. Tot i la durada del vídeo que veuran a continuació, aconsello la seva visió per comprovar que, una per una, es compleixen les recomanacions d’aquell dirigent alemany en l’Espanya “democràtica” del segle XXI.

Davant de tot el que he exposat en aquest i anteriors articles, no és normal que els catalans del tot decebuts, menyspreats, amenaçats amb el 155 i insultats a dojo desitgem aconseguir la independència? Pedro Sánchez diu que a Catalunya no existeix una majoria que ho desitgi però ell no tindrà el valor per pactar un referèndum que és l’única forma de saber-ho amb total seguretat.

Admeto que molts partits (incloent-hi una part del propi PSOE) tractarien per tots els mitjans d’impedir-ho. És, malauradament, el tipus de democràcia existent a Espanya.

A força de mentides, atacs i desqualificacions (totalment interessades), molts ciutadans de la resta de l’estat no deuen recordar que el problema vigent i les ànsies d’independència van augmentar en base al dèficit fiscal primer, i la sentència de Constitucional després gràcies al recurs del PP. El govern central, aleshores en mans del Partit Popular, n’és el culpable i, alhora responsable, de la situació en negar-se a cercar i negociar una possible solució.

Què pensen vostès, benvolguts lectors? Tenim prou motius per voler la independència o ens conformarem amb un nou estatut que, igual que els anteriors, tampoc no serà respectat ni complet pels governs espanyols?

1 COMENTARI

  1. No ho podies dir millor ni mes clar. No fas esment d’altres “amics” que també ens han ajudat, com un tal Rouco Varela, i en Cañizares, per posar un exemple.

FER UN COMENTARI