En el meu últim article feia referència a l’odi, la catalanofòbia, les mentides que patim els catalans des de la resta de l’estat. Avui em centraré en les mentides i tergiversacions que, tot sovint, es diuen de nosaltres i que serveixen per atiar l’odi i la catalanofòbia a la resta de l’estat i que, a manca de la versió original, té gairebé la credibilitat garantida per a tots aquells que no viuen a Catalunya.

Els mitjans de comunicació tenen una gran part de culpa, així com de responsabilitat quant a la informació que faciliten a la societat. Davant d’una notícia, poden contrastar-la per assegurar-se de la seva veracitat o divulgar-la sense aquesta precaució. Si la notícia és d’agència, ho tenen fàcil dient-ho, si no és així, estem acostumats a la ja coneguda cançoneta: “De fuentes generalment bien informadas“.

Els mitjans espanyols i, especialment els de Madrid, són proclius a fer política i gràcies a aquest invent anomenat “tertulians” tenen garantit dir el que volen. Són, per naturalesa, contraris a l’independentisme català i per convicció o per altres motius, generalment econòmics, de pertinença a grups empresarials, banca o de l’Ibex 35 tenen patent de cors per difamar, exagerar o inventar notícies inexistents contra Catalunya.

Sense arribar a emular al gran mestre de la manipulació, Joseph Goebbels, saben com fer-ho per donar credibilitat i autenticitat a les notícies que difonen. Més d’un cop ens hem trobat una frase solta que fora de context no significava el que es pretenia o bé una foto que no tenia res a veure amb la notícia.

Una altra cosa que acostumen a fer és no donar les notícies provinents de l’estranger quan aquestes no s’ajusten o són contràries a la seva línia editorial o pensament polític. També s’han permès criticar la justícia d’altres països quan aquests no han atès les extradicions dictades pel jutge Llarena. En la qüestió catalana no han estat en cap moment imparcials i han omès informar de l’opinió d’alguns juristes per aquesta raó.

En el vídeo que podran veure a continuació observaran les mentides i el cinisme de què també en fa ús la classe política. Membres d’uns partits, concretament del PP de forma majoritària i d’altres, expressen les seves opinions apel·lant a la llei i, posteriorment, així que les coses es tergiversen i no surten com volien, cerquen tota mena de subterfugis a fi d’imposar el que ells volen, tant si s’ajusta a la legalitat o no.

Tots sabem que el problema català, el conegut procés, és un problema de caràcter polític que mai hauria d’haver-se derivat a la justícia. Mariano Rajoy ha estat vàlid per provocar-lo però del tot incapaç de resoldre-ho. La seva talla d’estadista és insignificant. Com molt bé deia Winston Churchill: “Polític és el que pensa en les pròximes eleccions; estadista és ell que pensa en les futures generacions”. Tothom sap a quin grup pertany Mariano.

Doncs el problema català, que ell va iniciar, acabarà d’aquí a poques setmanes en un judici que serà qualificat de tot menys de normal. Existeix el dubte raonable pel que fa a la seva imparcialitat i els encausats s’enfronten a penes molt dures quan, asseguts en una taula, s’hagueren pogut cercar solucions “polítiques” i no haver arribat a aquesta disbauxa.

Ara tothom apel·la al diàleg però ja s’ha fet tard, Pedro Sánchez s’ha trobat el pastís però tampoc és un estadista. La seva intervenció davant el Parlament Europeu ha resultat un autèntic fracàs, l’hemicicle pràcticament vuit i només volíem parlar amb ell sobre presos polítics. Deducció, polític de segona divisió.

Que en pensen vostès, benvolguts lectors? Calen més motius per voler la independència?

1 COMENTARI

  1. Gràcies per evidenciar amb tanta claredat el que tothom que vol informar-se ja sap. A més, les explicacions estan recolzades amb unes explicacions en video simples i reals. I no només això, són contrastades per les xifres, per si a algú li queda encara cap recança a acceptar allò que esdevé indiscutible. La veritat s’imposarà!

FER UN COMENTARI