Fa pocs dies s’ha celebrat el 40 aniversari de la carta magna a Madrid, amb la presència de Felip VI al congrés, i fent un discurs lloant-la, com no podia ser d’una altra manera, però sense fer cap referència a la situació de Catalunya ni al judici del procés que es durà a terme, suposadament, al proper mes de gener.

Jo he de confessar que vaig votar la Constitució. No m’agradava l’article 2n ni els que feien referència al rei i la seva inviolabilitat. Vaig tenir la paciència suficient per llegir-me-la tota i, en veure que reconeixia determinats drets, que Espanya assumia les declaracions de l’ONU i que era un pas endavant per deixar enrere el franquisme, vaig votar-hi a favor.

El temps m’ha demostrat que vaig fer-ne una valoració bona en excés. Sense voler ser crític amb els anomenats pares de la constitució i, sabent, com hem sabut després, el soroll de sabres existent i les pressions de l’oligarquia franquista, dominadora del poder judicial, econòmic i mediàtic del moment, difícilment s’hagués pogut fer un text diferent. El rei, com tots sabem, li deu el càrrec a Franco, d’aquí les seves declaracions i agraïment.

Al poc d’inaugurar-se la democràcia es va produir un cop d’estat a l’Argentina, concretament el març de 1976, i Espanya va tenir un paper important donant suport a la dictadura de Videla a base d’ajuda de tot tipus (econòmica i de suport) reconeixent el govern colpista que va assassinar a milers de persones, incloent-hi ciutadans espanyols allà residents.

A causa de la llarga durada del vídeo, tothom que tingui interès a saber les circumstàncies i el comportament de la nova democràcia espanyola i el paper que va desenvolupar el rei Joan Carles, pot veure-ho en el següent vídeo.

Poc després va tenir lloc el 23-F que, passats uns anys, s’atribueix a Joan Carles I, segons diverses versions i llibres publicats que ningú ha denunciat davant la justícia i que persones com ara Pilar Urbano i Iñaki Anasagasti, entre molts altres, han declarat repetidament en els mitjans de comunicació.

La casera d’elefants feta per l’ara rei emèrit, va propiciar una imatge vergonyosa demanant perdó dient “no lo volveré a hacer”. Poc temps després va abdicar en favor del seu fill Felip. Ara, però, ens hem assabentat de la seva fortuna, de les seves “amiguetes”, el seu treball de comissionista i la seva amistat amb la monarquia saudita. No cal dir res més.

La monarquia necessita l’actual constitució per mantenir-se; el seu paper d’àrbitre ha quedat obsolet i/o inoperant en veure el seu suport a l'”a por ellos” en el discurs televisiu del 3 d’octubre de l’any passat. Que la seva imatge està molt deteriorada ho demostra el fet dels anys que no es fan enquestes públiques o, si es fan, no es publiquen, davant el temor al seu rebuig per part de la ciutadania. Cal no oblidar que a penes queden un màxim d’un 20% les persones que van votar el referèndum constitucional.

En algunes poblacions i universitats s’han fet enquestes amb la pregunta: Monarquia o República, sent aquesta segona opció la guanyadora per un ample marge. Els polítics s’han negat en vàries ocasions a obrir una comissió d’investigació sobre la monarquia i els partits de la dreta i el PSOE donen suport a l’actual situació existent.

Què en pensen vostès benvolguts lectors, votarien avui dia la Constitució actual? Voldrien una monarquia parlamentària o preferirien una república?

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI