La “patraña”

Reflexions d’un ignorant

Publicada: 09/12/2018 17:05h
Font: Pol Ballesteros / EFE

La paraula “patraña” solament l’he trobat al Diccionario de la Lengua Española. No l’he trobat ni en el de la llengua catalana ni en cap d’europeu. Segons el primer, la paraula “patraña”, vol dir “mentira, noticia fabulosa”; la paraula següent és “patrañero”, que vol dir “que dice o cuenta patrañas” i la paraula que li segueix és “pátria” que vol dir “país o lugar donde se ha nacido”.

La meva deducció d’aquestes tres definicions a partir dels diccionaris, “patraña”, només és aplicable a la “pátria donde se ha nacido”. Algunes reflexions…

  1. Ara que el poder judicial espanyol està en entredit, se’ls hi podria aplicar la paraula “patraña”?
  2. Les actuacions del senyor Llarena en relació a l’empresonament de membres del govern català i de l’exili del president i d’altres membres del seu govern, no és una “patrañada”?
  3. Els policies que van reprimir amb porres i violència a la gent que anava a votar i tirar pilotes de goma, no eren uns “patrañeros”? Van lesionar l’ull d’un dels votants i en el judici que se’ls fa diuen “que no fueron ellos quienes le lesionaron”. Això no és una “patraña”?
  4. Els diccionaris són un reflex de com és la parla i per tant dels costums i de les persones del país que parlen aquella llengua. Si en l’únic dels diccionaris consultats en que hi surt la paraula “patraña”, és en el de la llengua castellana, és a dir, el “diccionario oficial de España”, vol dir que les “mentiras o noticias fabulosas” només són d’ús habitual a Espanya?

Segons els diccionaris, la paraula “patraña” no és aplicable ni a Europa ni a Catalunya, però a Espanya sí. Per què deu ser? Com que jo no ho sé, aquí plantejo els meus dubtes.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI