Què justifica votar la dependència d’Espanya?

Publicada: 02/11/2018 19:29h

Publicat (Público.es): “La Crida de Carles Puigdemont se presenta con una llamada a la unidad: ‘El exceso de rivalidad amenaza el proyecto independentista’. El movimiento político del ex-presidente se presenta reivindicado la unidad independentista pese al rechazo de ERC y la CUP a su opa”.

La societat catalana amb dignitat democràtica té una gran oportunitat. Demana unitat. Els votants tenen l’opció de triar a qui la demana i ofereix, deixant al marge ideologies, partidismes i d’altres perquè la situació és excepcional: Consecució de la llibertat i després podran tornar al partidisme però ja dins d’un marc democràtic de debò. Altres votants, sembla que encara molts, prefereixen anar dividits, i més febles. Fins i tot preferiran seguir sent “dependents” d’un estat que ni és democràtic, ni es preocupa pel benestar de “tots” els habitants de Catalunya, ni els permet desenvolupar una autèntica justícia social. És respectable però no sembla gaire lògic. Es porten molts anys de “proves” d’aquest maltractament, menyspreu, explotació de molt diferents tipus de l’estat espanyol amb Catalunya, amb “tots” els seus habitants siguin independentistes o no El lema de la crida és “sumar”. Tots els votants “sumaran” amb el seu vot. A qui, a què? Uns, sumaran per la democràcia, la dignitat, la llibertat, el benestar que mereixen pel seu treball, la justícia social avançada que ofereix la independència. Altres, per seguir depenent d’un estat en fallida econòmica, que no podrà pagar pensions; en fallida judicial, territorial, política; que està en deriva antidemocràtica, cap a l’autoritarisme, la injustícia social. Tot votant “suma”: Independència o dependència. Si s’analitza bé i buscant el millor per al futur de les famílies i fills, des de la dignitat democràtica quina és l’única opció coherent?

Publicat en diversos mitjans de Madrid: “PP y Ciudadanos acusan a Sánchez de mentir a los españoles y a Europa con Presupuestos ‘falsos’. España desciende hasta los últimos lugares en rankings económicos, de productividad, de democracia“.

Què hauria de fer un consell d’administració responsable davant el que és Espanya: Un holding? “Sumar” esforços per canviar la tendència i situar-se en primers llocs en aquests camps”. Ho fan els partits espanyols? No! Succeeix el contrari: Concentren el seu esforç a desqualificar i desplaçar als seus oponents. Quin inversor amb criteri invertiria o mantindria la seva inversió en una societat en declivi, en fallida econòmica, que no podrà pagar pensions, que s’endeuta progressivament i ni properes generacions podran pagar mentre els seus dirigents es barallen? I si aquest consell “espanyol” no inverteix a Catalunya, la seva divisió més rendible i que més aporta, la que més exporta, la concentració més gran industrial i, damunt, maltracta a la seva població de manera que el 80% vol votar i el 50% vol independitzar-se?, es pot qualificar d’una gestió eficaç? És lògic voler seguir sent accionista d’un hòlding així? Què justifica que encara hi hagi votants a Catalunya que vulguin seguir depenent d’un estat en fallida i renunciïn a una qualitat de vida molt millor, en veritable democràcia i justícia social avançada? Des de la dignitat democràtica, què ha de decidir un “accionista/votant” a Catalunya de cara a la seva inversió?

perladignitat4 500px

FER UN COMENTARI