Qui és i com és el Pablo Casado del PP?

Publicada: 20/11/2018 09:15h

Pablo Casado Blanco és un polític del Partit Popular. És diputat en les Corts Generals per Àvila i havia estat, abans de ser president del PP, sotssecretari general de Comunicació del partit. Pablo Casado va amenaçar el president català, Carles Puigdemont, d’acabar igual que Lluís Companys si declarava la independència de Catalunya. Va dir, textualment: “La història no s’hauria de repetir” per afegir que “espero que no es declari la independència perquè potser qui la declari acabarà com qui la va declarar fa vuitanta-tres anys”.

La sola referència a l’expresident Lluís Companys apressat a França per les autoritats nazis d’ocupació, a sol·licitud del govern espanyol, aleshores presidit per colpista general Franco ens mostra ben a les clares quina és la mentalitat cultural i política de Casado. Companys fou processat sense garanties jurídiques, condemnat a mort i afusellat a Montjuïc. Es tracta de l’únic president, elegit democràticament a Europa, mort pel feixisme.

També va dir-li, adreçant-se al president del Parlament, que anés en compte ja que és pare de dues criatures. Jo li voldria dir a l’esbojarrat president, jove i maldestre Pablo Casado que el seu partit, fidel continuador de l’obra del dictador, encara és l’hora que condemní el franquisme, la seva repressió i tots els judicis sumaríssims d’aquella època.

Des que és president del PP no ha parat ni un sol dia de criticar Pedro Sánchez, tirant-li en cara que ha arribat a la Moncloa gràcies als independentistes catalans. Reclama, dia sí dia també, una nova aplicació del 155 per Catalunya i, en veure que no ho aconsegueix, ha arribat acusar Sánchez de col·laborar en el cop d’estat fet a Catalunya.

Hem descobert que és un gran defensor de la monarquia fins al punt de fer declaracions que fan riure per absurdes i impròpies d’un polític que aspira a presidir el govern del país. Declaracions que ha fet que alguns programes de televisió en facin mofa, ara bé, no ha estat la catalana del Polònia sinó una de Madrid, d’haver estat TV3 a hores d’ara tindria un motiu més per demanar la seva intervenció, cosa que fa sovint.

S’ha topat amb Albert Rivera com a competidor per l’espai de dreta i, últimament amb Vox i la seva irrupció en el panorama polític; això fa que tots tres partits vulguin apropiar-se de l’espai dretà cada cop més extrem. El que no ha variat gens, al contrari, ha anat a més, és la fórmula que els tres utilitzen, no és qüestió de qui fa la millor oferta programàtica, es tracta de qui critica, més i millor a Catalunya. Aquí Casado compta amb l’aval d’Aznar i la FAES que l’ha preferit a Rivera.

En qüestions d’economia és de dretes total, aquesta passada setmana tant ell com Rivera van rebre una forta repulsa d’un diputat canari on els recriminava el seu mínim suport a la proposta del PSOE d’establir el sou mínim en 900€ mensuals, només perquè ha estat una idea socialista i per a ells fer oposició, es tracta només de desacreditar qualsevol cosa que ells no proposin, afavoreixi o no als seus suposats representats.

L’he vist per televisió fa una estona, es troba a Andalusia fent campanya en favor del PP i, al cap de pocs minuts, després de presentar-se i saludar, que us penseu que ha fet? Estava segur que ho endevinaríeu, ha parlat de Catalunya, que no es pot anar pel carrer sense rebre els insults de rigor, que a algunes dones els hi trenquen els nassos… Els andalusos estan molt amoïnats per això i potser votaran al PP?

Permetin-me parlar de “casualitats”; Casado ha negociat amb Pedro Sánchez que Manuel Marchena sigui el president del Suprem i del CGPJ. Marchena va ser el jutge que, de forma “casual”, no va admetre a tràmit indagar sobre el sospitós màster de Casado.

Què pot esperar Catalunya, i també Espanya, d’un polític d’aquesta categoria? És normal que per obtenir vots s’hagi de fer mentint, exagerant o tergiversat la veritat? Al Principat ja els coneixem però encara tenen crèdit en algun territori i la idea de la unitat d’Espanya, que Catalunya vol trencar, els dóna vots que d’altra manera no obtindrien.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors? Quan escolten a Casado, no els hi entren més ganes que abans de marxar d’Espanya?

FER UN COMENTARI