Manel Marchena renuncia al Suprem i al CGPJ

Publicada: 24/11/2018 07:35h

Temps enrere un bon amic amb gran sentit de l’humor va enviar-me un WhatsApp que deia així: “Les dones són capaces de recordar-te coses que encara no han passat”. Estava dins d’un grup d’acudits sobre les relacions home-dona; em va fer una certa gràcia però gens comparable amb el que m’ha enviat avui: El sistema judicial a Espanya és tan avançat, que el futur president del CGPJ i del Tribunal Suprem ha pogut dimitir, abans de resultar elegit democràticament pels vint vocals que encara no han estat nomenats.

Realment faria riure si és tractes d’una paròdia o bé una comèdia teatral, però no, es tracta d’una crua realitat que posa al descobert el caòtic funcionament de la judicatura espanyola. Algú ens podria explicar perquè els jutges del CGPJ han de ser nomenats pels polítics? No hi ha cap altra alternativa? Si són elegits pels polítics no és cert que seran nomenats pels principals partits, tant del Congrés com del Senat? Aleshores, com podem creure que existeix la separació de poders?

El PP i el PSOE havien arribat a un acord. Els populars acceptaven el nomenament de 9 vocals per 11 dels socialistes, a canvi d’elegir-ne ells el president. Una mostra més de la no separació de poders de l’estat. Els partits fan i desfan a voluntat quins són els que han de constituir el màxim òrgan de la judicatura durant un període de cinc anys.

Les diverses associacions de jutges i fiscals de l’estat han manifestat no estar-hi d’acord amb l’actual sistema d’elecció del màxim organisme judicial; entre les seves funcions hi ha el nomenament de les diferents sales del Suprem, de l’Audiència Nacional, dels diversos tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes, entre d’altres. No tenen res a dir els jutges? No poden elegir a qui considerin més capacitat? Es fa algun tipus de prova, examen o oposició? Es té en compte la seva trajectòria professional?

Tribunal-Europeu-de-Drets-Humans

A part del toc d’atenció del tribunal d’Estrasburg i d’alguns països de la EU que es van negar a les extradicions del jutge Llarena, el Consell d’Europa ha tornat a renyar Espanya per la manca d’independència judicial. El pacte entre el PP i el PSOE per a repartir-se de nou el CGPJ ha indignat bona part de la judicatura i la classe política, però la polèmica ha traspassat les fronteres de l’estat i el Consell d’Europa se n’ha fet ressò. Sembla, però, que a l’estat espanyol aquest descrèdit permanent no l’importa pas gaire.

Per últim, no puc deixar d’esmentar un WhatsApp, recent però molt famós, del senador del PP, Ignacio Cosidó, on adreçant-se als 146 companys seus, els garantia poder controlar “pel darrere” la sala segona (penal) on es jutjaran els polítics catalans pel procés. S’ha queixat de què el contingut es fes públic, i ha lamentat que hagi provocat la renúncia de Marchena i el trencament del pacte PP-PSOE. També ha dit que el contingut del missatge s’ha tergiversat i, com era natural i previsible, no pensa dimitir.

Per si encara quedava alguna mínima esperança de l’existència de la separació de poders a l’estat, la comunicació del senador Cosidó no ha fet més que confirmar la sospita que la separació és del tot inexistent. Fins i tot la meva “admirada i demòcrata” Inés Arrimadas ha denunciat el pastisser pacte del PP i PSOE per repartir-se el nomenament d’aquest òrgan judicial, que ja és dir.

Què en pensen vostès, benvolguts lectors… No és potser un motiu, un més, per desitjar fotre el camp d’Espanya al més aviat possible?

FER UN COMENTARI