Podem refiar-nos de Pedro Sánchez i del PSOE?

Publicada: 18/10/2018 08:03h

Del PSOE ja fa temps que no me’n refio. No té, pràcticament, res a veure amb la defensa de la classe obrera davant el capitalisme representat pels partits de dretes. No és aquell que en època franquista pretenia el sistema republicà i, fins i tot, proposava l’autodeterminació dels pobles ibèrics fins, a dia d’avui, abraçar i defensar actualment la monarquia.

Quines mesures vol prendre ara Pedro Sánchez contra Catalunya i el Parlament per una resolució de rebuig a Felipe VI i l’actual monarquia? No està comprovat que el rei no ha estat al marge del procés català sinó que ha pres partit, beneint i exhortant l'”a por ellos” contra Catalunya sense tenir present el desig de molts catalans?

No és també cert que el PSOE, i el mateix PSC, va donar suport al govern de Mariano Rajoy en l’aplicació del 155, que no té res a veure amb el que diu la Constitució? El descrèdit del govern del PP, els resultats del 21-D i la primera sentència de la Gürtel, va propiciar la moció de censura i el nomenament de Sánchez com a nou president espanyol.

En l’article que vaig publicar fa unes setmanes titulat “Carta oberta a Pedro Sánchez“, deia que més que un triomf per al líder socialista era un castic a Rajoy. Ignoro si el nou president va pactar amb els partits independentistes o no, però insisteixo de quina va ser la realitat de la votació en què en va resultar afavorit.

Ara pretenen l’aprovació dels pressupostos generals de l’estat, lloable desig que comparteixo però necessiten els vots de JxCat i ERC per aprovar-los, o bé els vots favorables d’un d’ells i l’abstenció de l’altre, sempre i quant el PNV els hi doni suport.

Està prometent fer una oferta a Catalunya a mig termini però exigeix que li donem el vistiplau als pressupostos ara mateix i sense res a canvi. Creu que podem refiar-nos? Ell, que va donar suport al 155. Que defensa la monarquia. Que pensa que la pèrdua de la majoria independentista al parlament català és un èxit seu. No ens dóna motius, més que suficients, per a desconfiar-hi?

La seva vicepresidenta nega que a Escòcia es fes un referèndum d’autodeterminació. El seu ministre d’afers estrangers s’ha aprofitat d’informació reservada en el cas Abengoa i l’hi ha fet un lleig al president Torra descartant la seva presencia, a Barcelona, en el que s’anomena “Foro Unión por el Mediterráneo”. La seva explicació ha estat: “No hemos invitado a Quim Torra para no darle un escenario en el que siga vilipendiando a España”.

Ha fet algun gest de cara als polítics catalans a la presó o a l’exili? Ha encomanat a la fiscal general de l’estat retirar l’acusació de rebel·lió i sedició (d’altra banda inexistents) als presos? Si no ha fet més que promeses a mig termini, creu tenir el dret d’exigir als partits catalans el  suport als pressupostos? No els titllarà de xantatgistes segons les mínimes condicions que li sol·licitin a canvi del seu suport?

Per tot el que he detallat, és força difícil confiar en que el litigi Catalunya-Espanya es podrà solucionar sense la voluntat d’escoltar la reivindicació catalana què, en percentatge superior al 80% dels seus habitants, aspira a poder decidir el seu futur a les urnes.

M’agradaria creure que estic equivocat. Què en pensen vostès, benvolguts lectors tinc els motius suficients per desconfiar o realment m’equivoco?

FER UN COMENTARI