El rebuig català de la monarquia al Tribunal Constitucional

Publicada: 23/10/2018 08:25h

En aquesta Espanya quan un tema no agrada a l’establishment i l’oligarquia, els partits que ho sustenten no indaguen les raons, objectives o no, del perquè fets com ara el rebuig del Parlament a la figura del rei, pel seu posicionament davant el procés, renunciant a l’únic paper que li destina la Constitució com és el d’àrbitre i/o mitjancer.

I sigui quin sigui el partit en el govern de l’estat, tots sense excepció, són incapaços de dialogar i aconsellar al monarca una rectificació del discurs del 3 d’octubre en la recerca d’una solució al problema que es va generar. El rei per la seva intervenció i el govern per haver-ho permès. No ho faran, per a ells representaria una humiliació.

Vegeu el comentari de Bea Talegón.

Actualment, un cop s’ha tingut coneixement de les aventures del “campechano“, la seva fortuna milionària, les comissions rebudes per la compra de petroli, la seva participació, més que probable, en el 23-F, la comissió del tren d’alta velocitat a la Meca, etcètera, etcètera, no s’ha d’estranyar ningú de què s’hagi malmès la seva figura personal i política.

El que sobta, i molt, és que el govern de Pedro Sánchez hagi decidit portar el tema davant el Constitucional. Què espera que faci l’alt tribunal? Declarar que el rebuig està al marge de la llei? Quin sentit té que ho declari o no? El Parlament, en representació del poble de Catalunya, ha expressat el que pensa del rei en particular i de la monarquia en general.

No pot dir el que pensa? Existeix dins de la carta magna algun article que prohibeixi tenir una opinió i expressar-la? La inviolabilitat del rei arriba fins aquest extrem? De què pot servir declarar inconstitucional el rebuig del Parlament? Ha presentat aquest, davant el Congrés, una sol·licitud perquè s’aprovi el rebuig a escala estatal o una proposta per a fer un referèndum preguntant si el poble vol monarquia o república?

Un cop més es veu la inoperància política espanyola, davant d’un problema recórrer a la judicatura dóna mostra, més que evident, que no sap o no vol plantejar-se possibles solucions a problemes que són únicament polítics. Igual que passa i passarà, tard o d’hora, a l’inici del judici contra els polítics catalans (incloent-hi els representants d’entitats cíviques) que no han comès cap dels delictes dels quals se’ls acusa injustament.

Ningú és pregunta perquè tants jutges i catedràtics declaren obertament que no existeixen els delictes dels quals se’ls acusa? Ja no parlem de la justícia Belga, Alemanya, Suïssa o del Regne Unit, parlem d’exjutges del Suprem i del Constitucional que declaren de forma oberta la inexistència d’aquells delictes. No saben el descrèdit, a hores d’ara, que ja té la justícia espanyola? Ignoren, potser, que el tema acabarà en el Tribunal Europeu dels Drets Humans de Luxemburg?

El costat d’això, el rebuig del rei i la monarquia és un tema banal i, el més ridícul de tot és dur-lo al Constitucional. Tan poca feina tenen aquells jutges que se’ls ha de distreure per evitar que s’avorreixin? Si la justícia és la que ha de solucionar els problemes polítics diu molt poc en favor de les institucions i els partits que ens governen, tampoc en resulta afavorida la democràcia i l’estat de dret, del qual Espanya en presumeix en excés.

1 COMENTARI

  1. El parlament va expresar una opinió. No va ser una norma legal, que és el que seria recurrible.
    M’agradarà veure la resolució del TC. Que ens dirà?. En que es basarà per resoldra un dictamen?. Val la pena esperar.

FER UN COMENTARI