Qui no dóna més de si mateix; Espanya, Catalunya o els votants?

Publicada: 04/10/2018 08:10h

Publicat (El Confidencial): “El filòsof que està dinamitant el ‘procés’ des de dins: Això ja no dóna més de si”.

Bernat Dedéu és una de les referències de l’independentisme. El Govern tem que el seu discurs demolidor cali en el votant català mitjà?

Un filòsof va dir que “el meu ofici és dubtar”. Dedéu no dubta, dogmatitza. La filosofia és “el per què de les coses”? Dedéu no explica el creixement tan espectacular de l’independentisme. Tampoc “projecta”. El Confidencial, clarament posicionat pel seu anticatalanisme, utilitza la frase “això no dóna més de si” al seu favor amb intenció de “dinamitar”. Què interpretar?

És Espanya la que ja no dóna més de si?

58

Tot ho indica. Tractat de Nova Planta vigent,  successius enfrontaments Catalunya-Espanya, dictadura, constitució que el propi tribunal constitucional, aquest, sí! Dinamita. Incompliments de constitució, estatuts, pressupostos, acords. Espanya va iniciar el foc. Ho apaga amb gasolina. Sense propostes polítiques. Què volen els independentistes? Democràcia real, benestar per a tots pel que generen pel seu treball, justícia social avançada pels seus propis recursos, respecte a cultura i identitat, llibertat. Què ofereix l’estat? Només jutges i policies que escandalitzen al món. I pagar a terminis només una part del seu crònic deute. Ho va dir Unamuno i encara segueix vigent: Espanya no dóna més de si. Des de la “dignitat democràtica”, què es pot esperar d’Espanya?

Són els capdavanters independentistes els qui ja no donen més de si?

20180602_nougovern

Què suggereix la cronologia del procés? Quin tant per cent d’independentisme existia fa uns anys i quin és ara? La premsa dependentista parla de líders il·luminats, manipulació de TV3… Ignoren que ha estat i és una formidable “reacció” per dignitat democràtica d’una part creixent de la societat catalana? Alguns polítics es van posar al capdavant de l’independentisme però amb clares diferències d’objectius, estratègies, premisses. Alguns, avui, empresonats per delictes que la justícia europea no contempla. Això posa en evidència a l’estat espanyol però també a la decisió dels actuals capdavanters. També als futurs? Ara, milions de vots independentistes se senten com els personatges de Pirandello: “a la recerca d’autor”, del guió. L’objectiu és clar però davant… tenen realment els capdavanters independentistes un projecte comú, amb l’autoexigència  i perseverança que cal? Aquí estan els fets. Des de la dignitat democràtica que exigeix l’actual situació? donaran de sí els actuals capdavanters independentistes o caldrà esperar-ne uns altres?

Donarà de sí el 80% que vol votar o el 50% que vol la independència?

793261

Demostren ser magnífics manifestants i figurants de grans coreografies. És suficient? Influeixen en els seus  entorns? No ho sembla. Seran els que compartiran el projecte comú, perseveraran “units” fins a materialitzar aquesta Catalunya independent que els aporti el benestar, la llibertat, la justícia social avançada, la veritable democràcia que mereixen? Les circumstàncies els posarà a prova. Des de la dignitat democràtica, què és el coherent? Deixar de donar de si i resignar-se a dependre d’una Espanya en fallida, colonitzadora, excloent o perseverar fins a aconseguir una Catalunya lliure, democràtica, justa, pròspera?

perladignitat4 500px

FER UN COMENTARI