Durant el darrer any hem viscut una provocació constant per part dels poders fàctics de l’Estat. Fin a cert punt ens hem mantingut al marge de les provocacions, algunes d’elles molt punyents.

L’1 d’octubre de 2017, la provocació i agressió contra la població de Catalunya va adquirir el màxim d’intensitat. Els catalans volíem votar, varem votar, les forces del “desordre” van pegar a tort i a dret però no ens hi varem tornar, no es va produir cap guerra, els cops vingueren d’una sola banda.

Durant meso milers de policies i Guàrdies Civils es passejaren per Catalunya com si fos casa seva, entraven i sortien de bars i tavernes com els venia de gust, algunes vegades més alegres del compte. La gent dels pobles els veien passar i els feien el mateix cas que si fossin forasters.

Després de l’1 d’octubre començaren les accions de venjança. Exili per una part dels responsables polítics de Catalunya, presó per la resta, processaments a punta pala… La reacció dels ciutadans ha estat donar-lo-hi tot el suport possible, fer-los-hi costat i a part d’això no inventarem res que pogués perjudicar el desenvolupament normal del dia a dia.

Com sigui que per aquí no se’n sortien varen començar a sortir a la llum xats de jutges amb un profund sentiment d’odi conta els independentistes. Això comporta dos agreujants, el més greu és que ho fan des de la mateixa web del Consell General del Consell Judicial. No cal fer-ne cas, els delicte ha prescrit. El segon, tan o més greu que el primer, com podem fiar-nos de la imparcialitat d’uns jutges que han manifestat odi visceral contra els encausats? Com podem fiar-nos de la professionalitat d’aquell que de forma anònima no és capaç de respectar un mínim d’ètica i respecte vers la seva institució?

Quan a Catalunya hem viscut en pau i harmonia amb forces de seguretat de l’Estat instal·lades a aquelles localitats a les quals hi tenien la feina no ens molestava la seva presència, eren uns ciutadans més amics del veïns com qualsevol altre. Però va arribar el dia que foren enviats agents de amb la consigna “a por ellos” i “que nos dejen actuar” volien que la cosa fos diferent però no ho va ser. A Catalunya no els varem deixar actuar però tampoc sortirem a cremar-los de viu en viu.

Entretant, s’han convocat manifestacions ultres, cada vegada més concorregudes que han provocat aldarulls al carrer. Els catalans ens hem indignat però no hem respost a la provocació. No hem sortit a cremar esglésies ni hem obert barricades al carrer. Els volem fora, això sí, si cal ho farem a caps d’escombra o els enviarem una flota d’avions de paper que si et toca un ull et pot fer mal (no tant com les pilotes de goma, això sí).

En motiu de la commemoració dels fet d l’1 d’octubre de 2017, ara fa un any, el sindicat de policies i Guàrdies Civils, (que no sé d’on ha sortit) decidiren convocar una manifestació precisament a la Plaça Sant Jaume de Barcelona (com aquell qui pren la Bastilla). La reacció del moviment sobiranista que va rebre de valent i no ho ha oblidat no ho podia permetre i s’ha avançat i ha ocupat la plaça pacíficament.

L’1 d’octubre de 2017 ocuparen i defensaren els col·legis electorals, l’1 d’octubre de 2018 ocuparen i defensaren la plaça més importat del país.

Precisament per evitar enfrontaments, des de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya va planificar que la manifestació forana (per dir-ho d’alguna manera) es desplacessin fins a la Plaça d Catalunya i els altres defensessin la de Sant Jaume. Qui ha perdut els nervis? Els Mossos que per fer la seva feina que és mantenir l’ordre al carrer han quedat pintats de tots colors. Ja ho deia la meva àvia que era molt sàvia, “quan dos es barallen, el tercer rep”.

Si caiem en provocacions, cada dia aniran a més i perdrem arguments per assolir la República Catalana i això és precisament tot el contrari del que aspirem.

COMPARTIR

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI