El PP ja té nou president en la persona de Pablo Casado, avui però, voldria referir-me a la figura de qui ha estat president del partit durant molts anys i també uns quants al capdavant del govern espanyol. En els dos casos segons la meva opinió, massa temps, en especial al front del govern de l’estat.

Rajoy ha fet un discurs d’acomiadament on no ha fet cap tipus d’autocrítica i, en canvi, s’ha vanagloriat d’uns èxits més que discutibles. De vegades semblava un bon orador sempre i quant sabia que respondre a les interpel·lacions i portava un discurs ja preparat. Quant havia d’improvisar feia riure la major part de les vegades (“Los catalanes hacen cosas“).

Segons les seves pròpies paraules està satisfet d’haver superat la crisi, d’haver acabat amb l’ETA i de la seva gestió en la crisi catalana. Cap referència a la corrupció existent al seu partit, als casos pendents de la justícia (Gürtel i altres) ni als prop de 900 implicats de la seva formació, als que han mort abans de testificar ni els que ja són a la presó.

La crisi, com totes les crisis, s’acaben superant en el temps gràcies al treball i la inversió privada més que per les mesures que el govern hagi fet. El final d’ETA s’ha produït per si sol en haver-se adonat la banda de la inutilitat de la seva existència a hores d’ara. El cas de Catalunya és prou diferent. El conflicte el va iniciar ell mateix, recollint signatures per tot l’estat primer i presentant un recurs davant el TC després.

Va ser molt i molt aplaudit per tots els assistents al congrés posats dempeus i al crit coral de “presidente, presidente“, en especial quan va dir que calia protegir la llibertat de Catalunya i que els responsables del procés estan responent davant dels tribunals o bé es troben a l’exili fugint de la justícia. No va saber solucionar un problema que ell mateix va crear i es va espolsar la responsabilitat acudint a la justícia espanyola que fa el ridícul davant Europa.

La senyora Dolores de Cospedal, que també s’acomiadava, es va dirigir a Rajoy agraint-li la seva confiança durant tot aquest temps i dient-li que ell ha estat el millor president que ha tingut Espanya. Aquest qualificatiu també li van dedicar els dos aspirants a succeir-lo en els seus respectius discursos de presentació de candidatura.

Ja tindrem temps per analitzar el nou president del PP. De moment crec que el veritable guanyador -tot i no ser-hi present al congrés- ha estat l’expresident José M. Aznar, un home que sabem sobradament el respecte i estima que té per Catalunya, la seva llengua i cultura. Tot i que a hores d’ara deu estar força orgullós del triomf del seu delfí a qui ha donat tot el seu suport.

FER UN COMENTARI