Canvis de gàbia, no de situació

Publicada: 07/07/2018 13:14h | Actualitzada: 22/07/2018 13:16h
Font: Joan Puig

Després de dies i més dies de mantenir injustament 9 ciutadans catalans entre reixes (alguns més de 250 dies) ara sembla que alguna cosa es belluga. Sense que s’albiri massa res de positiu amb l’apropament dels presos a Catalunya es canvia el color del reixat però es manté la injustícia. Seguiran sent presos polítics, seguiran sent polítics presos, seguiran sent catalans injustament empresonats.

No podem alegrar-nos d’aquesta mesura, és un rentat de cara i prou.

Què canvia amb el nou panorama? Només l’esforç (francament molt feixuc) de les famílies fins a les diferents presons castellanes. Ara si viuen a Catalunya serà més fàcil poder visitar-los. Res més. La manca de llibertat persisteix.

Si un dia, que arribarà, se’ls jutja de veritat i es demostra la seva innocència, qui el pagarà el patiment de tots aquests mesos? Seran més o menys prop de casa però seguiran sense poder acompanyar els seus fills a l’escola o participar de l’activitat de les AMPAs, seguiran patint pels que estan fora, les esposes i companyes, els fils grans o petits que, a qualsevol edat necessiten del pare, seguiran patint pels seus pares i per aquells amics amb els quals no poden compartir ni tertúlies ni esbarjo.

La situació real es mou molt poc.

L’esperit de venjança d’algun jutge espanyol persisteix. A què ve ara de voler imposar una fiança de més de 2 milions d’euros per cobrir una responsabilitat que ja ha estat demostrat que no existeix?

S’insinua que el jutge Llarena vol tancar la instrucció per anar-se de vacances amb els deures fets i per tant pot decretar el processament un dia d’aquests i és provable que els vulgui privar de la seva acte de diputat. A la presó i sense sou no és un doble càstig? Aquest prejudici és igualment lesiu per els polítics catalans tant si resideixen a Madrid com a Catalunya. L’internament a les presons catalanes canvia d’escenari però no de situació.

Penso que ja és hora de celebrar el judici oral. És l’únic camí que obra una certa esperança vers una sentència justa. Cal que quedi clar a la llum pública que es pot demostrar que no han comés els delictes per els quals se’ls acusa. Cas tancat. Tots a casa i a seguir fent política que fins fa molts dies era la seva feina.

Entretant, no se’ls podria concedir la llibertat provisional sense fiança? Aquest seria l’únic gest per començar a creure en la justícia espanyola.

Ni multes, ni fiances, ni inhabilitacions. En espera del judici tots a casa i a treballar.

A aquestes altures cal esborrar el més petit dubte de delicte i això només es pot demostrar als tribunal de justícia sí realment fan bé la seva feina. Deixem-los fer el que els pertoca sense interferència que, de retruc, desemmascaren al jutge Llarena i els seus col·legues de totes les seves fantasies i cabòries mal digerides.

Situem l’acció política a la responsabilitat dels polítics. Respectem la sobirania del Parlament que no deixa de ser la veu de la ciutadania. Oblidem discursos feixistes sense cap contingut programàtic operatiu i comencem a construir aquell país que uns pocs han volgut desmuntar.

Està bé que els presos polítics visquin una mica més a prop de casa seva però recordem que el seu lloc no és la presó sinó Sabadell, Terrassa, Sant Vicenç del Horts, Sant Cugat del Vallès o Parets…

COMPARTIR

FER UN COMENTARI