Els candidats a presidir el Partit Popular

Publicada: 20/07/2018 09:04h | Actualitzada: 17:57h

Aquest proper cap de setmana sabrem quin dels dos candidats a presidir el Partit Popular surt elegit, sigui quin sigui el guanyador cap dels dos aspirants em mereixen la més mínima confiança. Tan Soraya Saénz de Santamaria com Pablo Casado no mereixerien el meu suport si jo hagués de votar. En paraules de Mariano Rajoy, “cuando peor, mejor” (?), en la meva opinió, no em mereixen cap tipus de confiança els dos aspirants.

Soraya serà continuadora de la política de Rajoy i seguirà la lluita contra l’independentisme català com fins ara o, encara pitjor, perquè el seu rival aglutinarà la dreta més extrema del PP i que recolzen VOX i una bona part del franquisme encara existent.

L’exsotspresidenta, en aplicació del 155, va tractar de destruir l’organització del govern català tant com va poder. La pressió exterior, en especial d’Angela Merkel, va fer que el govern del PP convoqués eleccions abans del que desitjava. En les seves compareixences només presumia preguntant, qui ha fet? Responent: Mariano Rajoy i el partit Popular. Ara en els seus mítings declara que en Catalunya es practica l’apartheid.

El portaveu Casado va amenaçar Puigdemont indicant-li que el seu final podria ser com el d’un anterior president català, en clara referència a Lluís Companys que va ser jutjat i afusellat pel franquisme. No satisfet encara li va recordar al president del Parlament que anés en compte, ja que era pare de dos fills. Aquí podreu veure algunes de les declaracions de Casado.

Casado ha obtingut el suport de Cospedal, l’antiga ministra de defensa “enamoradíssima” de Catalunya, era partidària de la intervenció de l’exèrcit i d’haver aplicat l’article 155 molt abans, es tracta d’un duet malèfic per Catalunya tot i que la Cospedal ho fa per la seva gran “amistat” amb la Soraya.

Tots dos són contraris a la independència de Catalunya i de cap manera acceptaran que es faci un referèndum ni tampoc saber que vol la ciutadania del Principat. No els importa la Declaració dels Drets Humans, ni dels Drets Polítics, ni la Carta de les Nacions Unides. No està contemplada dins la Constitució i amb això en tenen prou.

La resposta de tots dos a la decisió del tribunal alemany de Schleswig-Holstein, respecte a la negativa d’extradir Puigdemont per delicte de rebel·lió, ha estat una forta critica envers els jutges alemanys. Cap crítica a la justícia espanyola ni al govern del PP que va escollir la via judicial per resoldre un problema polític. Alemanya, Suïssa, Bèlgica i, probablement, Escòcia, estan tots equivocats segons ells. Inclús amenacen de blindar les fronteres i sortir de l’espai Schengen.

De cara a Catalunya tant se val qui resulti guanyador, cap dels dos no són el que Espanya necessita però no els importa, la qüestió és la sagrada unitat territorial espanyola, tota la resta no té cap importància. El que aconseguiran, segurament, serà l’increment dels partidaris de la Independència.

I vostès, benvolguts lectors, què en pensen dels dos candidats?

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI