Potser encara és aviat per respondre aquesta pregunta. Personalment sóc un incrèdul i no me’n refio gaire del govern socialista sorgit de la moció de censura, no només per alguns càrrecs ministerials que no veig clar, sinó perquè el socialisme espanyol, i part del català, és monàrquic i burgès, ha arxivat l’autodeterminació, el federalisme i la república.

La ministra catalana, Meritxell Batet, assegura que no hi ha presos polítics i que davant la pròxima trobada entres els presidents espanyol i català, aquest ha d’estar obert a una negociació sincera, oberta i disposat a arribar a acords. Que és precisament el que des de la Generalitat s’ha intentat un munt de vegades sense resposta per part de Madrid.

De moment tenim un ministre d’exteriors al que hem vist en manifestacions acompanyant a membres i organitzacions no tan sols anticatalanistes sinó molt de dretes, per dir-ho de forma suau. També va insultar a més de dos milions de catalans dient que el catalanisme s’hauria de desinfectar i es va quedar tan ample.

De Grande Marlaska la premsa n’ha parlat bastant i no excessivament bé. Tots recordem el cas del Yak-42 on més de la meitat de les víctimes no van ser entregades a les seves famílies per les preses en voler tancar l’assumpte. Tampoc ha fet cas a l’ONU i al Tribunal Europeus de Drets Humans respecte a tortures que no va voler investigar.

Poc en podem parlar de l’actuació del nou govern fins ara però voldria destacar tres detalls, el primer correspon al ja exministre Màxim Huerta. A banda del seu delicte fiscal no vaig entendre el seu nomenament, el recordo en el programa de Telecinco i, en la meva opinió, no li veia categoria per al càrrec. Si a més, com ell mateix declarava, l’hi avorreix l’esport, no tenia cap sentit nomenar-lo ministre del ram.

El segon és que Pedro Sánchez declarava que el problema català era d’ordre polític i no judicial, criticant Rajoy per judicialitzar la política; en canvi en el seu govern dos ministres són jutges, el d’interior i la de defensa.

El tercer és el desgavell sobre el trasllat, a presons catalanes, dels polítics i els activistes catalans que es troben a Madrid. Uns dient que depèn de Llarena, aquest dient el contrari i ningú assumeix la responsabilitat del trasllat. Institucions penitenciares depenent del ministeri de l’interior, El jutge instructor pot deixar-los en llibertat condicional o no, però no és qui ha de donar llum verda per al seu trasllat.

Si Pedro Sánchez vol rebaixar la tensió amb Catalunya, faria bé de prendre la decisió abans de la trobada amb Quin Torra, més tenint en compte les seves declaracions no gens respectuoses amb el president de la Generalitat, haver estat un dels participes del 155 i la seva “idea” per adequar el codi penal per considerar rebel·lió els fets del passat octubre.

Pedro Sánchez hauria de ser conscient del resultat de la moció de censura, encara que sortís elegit no es tractava de donar-li la confiança, es tractava de foragitar Rajoy. Ho ha de tenir molt clar, ja que necessitarà els vots dels independentistes catalans per qualsevol norma o llei que vulgui tramitar.

Ja he manifestat a l’inici d’aquest article la meva incredulitat sobre el tema. Què en pensen vostès, benvolguts lectors?

2 COMENTARIS

  1. Manel estic molt d’acord amb tu.
    I crec que el President Sanchez no te clsr que no el varem votar a ell, mas de lo mismo, sino que varem fer fora el totxo Rajoy

  2. Si, el van fer fora per totxo i per incapaçitat dependre quasevol decisió. El president Sanchez te la ventatge de que per poc que hi posi serà millor. Però ha de començar a pensar que haurà de pendra mesures que seran difícils de pahir i necesiterà alló que en diuen gràcia per convecer tan als d’una part com a la part contrària.

FER UN COMENTARI